I del radó, què en saps?

Publicat el: 01/02/2017

El radó és un gas radioactiu que, en ser inhalat, pot generar càncer de pulmó a causa de la radiació que es produeix en la seva desintegració. La l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el considera la segona causa de càncer pulmonar, després del tabac, i la primera en no-fumadors. Un informe recent del Ministeri de Sanitat “Mortalitat atribuïble a l'exposició a radó residencial a Espanya” atribueix al radó el 3,8 % de les morts per càncer de pulmó.

El radó es troba a la natura en funció de les característiques geològiques del terreny. Els subsols granítics són on més radó es genera perquè són rics en urani. Per això, has de conèixer el nivell de radó de la zona on et trobes.

Pots consultar el mapa de zonificació del radó del Consell de Seguretat Nuclear per municipis.

El risc de contreure càncer pulmonar a causa del radó depèn de:

  • Del nivell de radó que hi ha a casa teva o al lloc de treball.
  • La quantitat de temps que hi romans.
  • Si ets o has estat fumador.

Legislació sobre el radó

Directiva 2013/59/Euratom del Consell de 5 de desembre de 2013 per la qual s'estableixen normes de seguretat bàsiques per a la protecció contra els perills derivats de l'exposició a radiacions ionitzants. El termini de transposició va vèncer el febrer de 2018.

La directiva europea regula tant l'exposició a radiacions ionitzants en l'àmbit mèdic per millorar la seguretat de pacients, professionals sanitaris i equips, com les exposicions ocupacionals i poblacionals a radiacions i, de manera expressa, al radó.

Aquesta directiva estableix com a valor límit d'exposició laboral al radó de 300 Bq/m3 i la necessitat d'elaborar per part dels països membres un Pla Nacional contra el Radó.

Aquesta directiva ha estat transferida a Espanya de forma fraccionada i en diferents temps per:

  • Reial decret 732/2019de 20 de desembre, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), que inclou mesures de lluita contra el radó.

Disposa la nova secció HS6: “Protecció davant l'exposició al radó”, dins els documents bàsics de salubritat dels CTE. Estableix mesures reglamentàries si se supera el nivell de referència de 300 Bq/m3. Les mesures per limitar la penetració del radó en els edificis s'estableixen en funció del nivell de risc de radó del municipi on s'ubiquin:

1. Zones de risc I: entre 300 i 600 Bq/m3

2. Zones de risc II: si superen els 600 Bq/m3 

Els municipis estan relacionats a l'apèndix B. Les mesures seran aplicables en obres noves i en intervencions en edificis existents, com ampliacions, canvis d'ús o reformes. 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha publicat una guia titulada: “Rehabilitació enfront del radó” (setembre de 2020), per ajudar projectistes d'obres i persones usuàries d'edificis afectats en la posada en marxa de les mesures preventives que s'indiquen al CTE.

 

  • Reial decret 1029/2022de 20 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l'exposició a les radiacions ionitzants.

Aquesta normativa deroga el Reial decret 783/2001, sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants, amb un àmbit d'aplicació similar però actualitzant-lo i adaptant-lo als nivells de protecció europeus.  Cal destacar que, respecte al radó s'adopta el nivell europeu de referència per a la concentració de radó en aire d'una mitjana anual de 300 Bq/m3, abans 600 Bq/m3

S'estableix l'obligació del Govern d'impulsar i aprovar un Pla Nacional contra el Radó, necessari per protegir la salut de la població i reduir el risc que suposa l'exposició a llarg termini al radó. S'especifiquen les obligacions pel que fa al compliment d'aquest nivell de referència permès. En el cas de les exposicions ocupacionals al radó, s'estableix el nivell de dosi anual a partir del qual l'exposició dels treballadors haurà de gestionar-se com una situació d'exposició planificada.

A l'article 75, dedicat a les obligacions del titular, s'especifiquen les activitats laborals afectades, que són les següents:

a) Llocs de treball subterranis, com ara obres, túnels, mines o coves.
b) Llocs on es processi, manipuli o aprofiti aigua d'origen subterrani, com ara activitats termals i balnearis.
c) Tots els llocs de treball situats a la planta baixa rasant o a la planta baixa dels termes municipals d'actuació prioritària.