El 35% dels ictus es donen en edat laboral
El 29 d'octubre se celebra el Dia Mundial de l'ICTUS, una iniciativa impulsada per l'Organització Mundial de l'Ictus (WSO) amb l'objectiu d'informar i conscienciar a la població sobre la importància de millorar la prevenció davant aquesta malaltia.
L'ICTUS és un accident cerebrovascular que altera l'arribada de sang al cervell, provocant així un dany neuronal que pot generar importants seqüeles físiques i cognitives en la persona afectada. La WSO alerta que l'ICTUS “és una de les principals causes de mort tant en països desenvolupats com en via de desenvolupament i una de les principals causes de discapacitat. Cada any més de 17 milions de persones pateixen un ictus i 6 milions de vides es perden a causa d'aquesta malaltia. Independentment de l'edat i el sexe, cada segon algú pateix un ictus”. D'acord amb les dades del Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars (GEECV) de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a Espanya l'ICTUS afecta cada any al voltant de 120.000 persones, sent la primera causa de mort en dones, la segona en homes i la principal causa de discapacitat en adults. De fet, la taxa de mortalitat dels afectats per la malaltia és del 30%-a prop de 36.000 persones-, i un 40% adquireix una discapacitat greu.
En aquest context, el doctor Jaime Gállego Culleré, coordinador del GEECV, afirma que “l'ICTUS és una tragèdia i una càrrega social, sanitària i econòmica. D'una banda, suposa un percentatge important de les morts als països industrialitzats i per un altre, és el responsable d'una gran càrrega de discapacitat en la comunitat”. Tanmateix, diversos estudis demostren que fins a un 80% dels ICTUS són prevenibles, per la qual cosa és fonamental treballar en l'augment de visibilitat i conscienciació de la malaltia perquè tot el món pugui identificar i distingir els símptomes - més d'un 60% de la població no és capaç de fer-ho - i actuar de la forma més eficient possible, ja que el temps és clau: durant les primeres quatre hores després d'un ICTUS es pot actuar per reduir o eliminar els danys causats, però posteriorment les possibilitats de recuperació disminueixen de manera dràstica.
El paper de les empreses en aquesta missió és fonamental tenint en compte que el 35% dels ICTUS es dona en edat laboral i un 18% en persones menors de 40 anys. Fins fa al voltant de 2 dècades, aquesta malaltia es manifestava en la seva majoria en gent gran de 60 anys, però actualment cada vegada són més els joves afectats. Segons Carlos Bezos, Director de l'Institut per a l'Experiència del Pacient, aquest increment “no és casual i ve acompanyat de la precarización dels contractes laborals, la major pressió sobre els treballadors, la incertesa laboral i el model d'èxit basat en el presencialismo. En aquest sentit l'ICTUS pot considerar-se com a malaltia laboral (…)”. Per aquesta raó és bàsic que les empreses, més enllà de promoure uns hàbits saludables a nivell teòric, permetin conciliar la vida laboral amb la salut; no té sentit fomentar l'exercici diari, per exemple, si els empleats han de complir amb jornades laborals de més de 10 hores.
Encara que moltes vegades l'ICTUS afecta a persones amb bona salut, existeix un conjunt de factors de risc que cap tenir en compte per intentar prevenir la malaltia. Tal com informa l'Associació Fre a l'ICTUS, els més rellevants són la hipertensió, el colesterol elevat, la vida sedentària, la inactivitat física, l'obesitat, el tabac i l'alcohol i la diabetis. Així, algunes de les mesures que es poden prendre per prevenir la malaltia són la disminució del consum de sal i greixos juntament amb una dieta variada i sana, fa exercici moderat, deixar el tabac i reduir el consum d'alcohol i controlar els nivells de pes, de tensió, de sucre i de colesterol.
Per bé que és cert que l'ICTUS és una malaltia que encara necessita rebre molta més atenció en el panorama públic, resulta encoratjador destacar que la mortalitat ha descendit progressivament en els últims 20 anys i que s'han assolit considerables avenços en el tractament dels supervivents, els quals han possibilitat un augment en el nombre de pacients recuperats capaços de gaudir d'una activitat social i familiar plenes.