Factors de risc cardiovascular

Publicat el: 10/12/2014
Factors de risc cardiovascular

1. Introducció

Malalties cardiovasculars

Les més importants per la seva gravetat i freqüència són:

  • Accident vascular cerebral.
  • Angina de pit.
  • Infart agut de miocardi.

Les artèries són els conductes per on circula la sang que transporta l'oxigen i els nutrients necessaris per al funcionament de tots els òrgans i músculs del cos humà.

Qualsevol alteració de les artèries provoca alteracions que dependran de la zona d'irrigació. L'obstrucció d'una artèria fa que no arribi aliment a les cèl·lules i aquestes poden arribar a morir: el seu trencament provoca una hemorràgia interna, el seu enduriment provoca un augment de la pressió arterial, etc.

El cor és el motor que mou tot aquest transport imprescindible per a la vida. No pot parar, ja que la circulació sanguínia és constant per poder intercanviar els productes que conté.

El cor batega, en una vida mitjana de 80 anys, gairebé tres mil milions de vegades. No ens en recordem; només quan ens fa mal i ja és massa tard. És una màquina que s'ha de cuidar perquè ens permeti obtenir una millor qualitat de vida.

Alteració de les artèries

El colesterol es va acumulant entre les capes de les artèries i forma placa d'ateroma, A mesura que augmenta aquest dipòsit, es va estrenyent la llum arterial, cosa que provoca que cada vegada arribi menys sang a la seva destinació. El cos comença a patir, ja que necessita més aliment. Quan això passa al cor, es produeix l'infart o l'angina de pit. Pel que fa al cervell, es pot produir un tamponament per un trombe que es desprèn d'una placa d'ateroma o es pot trencar l'artèria i provocar una hemorràgia. En ambdós casos es produirà un accident vascular cerebral.

Aquí s'observa el mateix procés. La diferència entre l'angina de pit i l'infart és que en l'angina no es bloqueja del tot l'artèria, per la qual cosa arriba una mica de sang.

 Accident vascular cerebral (símptomes d'aparició aguda)

  • Paràlisi d'una extremitat o de tot l'hemicòs.
  • Dificultat per parlar.
  • Pèrdua de memòria.
  • Paràlisi facial.
  • Pèrdua de consciència.
  • Pèrdua de vista d'un ull.
  • Dificultat per caminar (lateralització).

Angina de pit

  • Dolor precordial d'intensitat variable.
  • Pot irradiar a braç esquerre, esquena o mandíbula, o no.
  • Acostuma a aparèixer després de fer un exercici o a causa d'esforç, estrès, menjar copiós o fred extrem.
  • Desapareix amb el descans.
  • Desapareix amb nitroglicerina.
  • Pot passar desapercebut.

Infart agut de miocardi

  • Dolor precordial intens, gran pes.
  • Pot irradiar a braç esquerre, esquena o mandíbula, o no.
  • Poden aparèixer nàusees, vòmits i dificultat per respirar.
  • Apareix de manera brusca.
  • No desapareix amb el descans.
  • Millora, però no desapareix amb nitroglicerina.
  • Sensació de gravetat i trasllat immediat.

2. Què fer en cas d'angina de pit, infart i aturada cardiorespiratòria

Què fer en cas d'angina de pit o infart

  • Avisar el servei d'urgències: 112.
  • Tranquil·litzar.
  • Disposar en horitzontal.
  • Evitar opressions: corbata, cinturó, etc.
  • Si es disposa de nitroglicerina sublingual, administrar-la.
  • Administrar aspirina 500 en cas d'al·lèrgia.

Què fer en cas d'aturada cardiorespiratòria

  • Avisar el servei d'urgències: 112.
  • Iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP).
  • Es comença per 30 compressions cardíaques i dues insuflacions boca a boca de forma repetida.
  • Si es disposa de desfibril·lador, cal utilitzar-ho com més aviat millor, ja que la supervivència disminueix com més temps es tarda a aplicar-lo. En el primer minut, la supervivència és > al 95%; al cap de 5 minuts és < al 40%.

3. Factors de risc

Els factors de risc són les causes que se sap científicament que influeixen directament en l'aparició d'aquestes malalties. Normalment, es parla de factors no controlables i factors controlables, encara que hi ha altres factors de risc, els anomenats emergents, que influeixen a nivell cel·lular, com la proteïna C reactiva, el gruix de la capa íntima arterial, el fibrinogen o els nivells de calci en l'íntima, entre d'altres.

No controlables

  • Edat.
  • Antecedents familiars.
  • Gènere.

Controlables

  • Colesterol.
  • Hipertensió.
  • tabac.
  • Sedentarisme.
  • Obesitat.
  • Diabetis.

4. Riscos no controlables

riscos no controlables

Els riscos no controlables no depenen de la persona:

  • Edat

    Com més edat, més risc, a causa que el cor i les artèries envelleixen i, si no els hem cuidat, comencen a alterar-se.
  • Herencia genètica

    Si els ascendents han tingut aquestes malalties, els descendents tenen més risc de patir-les.
  • Gènere:

    Els homes pateixen més malalties cardiovasculars que les dones. Tanmateix, en els darrers anys, les malalties cardiovasculars que pateixen les dones són més greus.

La incorporació de la dona a l'hàbit tabàquic ha afavorit que cada vegada pateixin més malalties cardiovasculars. La menopausa també n'afavoreix l'aparició per la disminució de l'efecte dels estrògens, hormona femenina cardioprotectora.

La presa d'anticonceptius orals en dones de més de 35 anys amb factors de risc augmenta la probabilitat de patir una malaltia cardiovascular. Ha de consultar amb el personal mèdic.


5. Riscos controlables

Beneficis de la supressió del tabaquismeGrau d'obesitatPiràmide de la dieta mediterrània

Els factors de risc controlables són els que es poden controlar personalment o amb l'ajuda del personal mèdic. L'adopció de bons hàbits pot arribar a reduir la probabilitat de patir una malaltia cardiovascular en més d'un 30%.

Colesterol

El colesterol és una substància que es troba en persones i animals i que és essencial per a la vida perquè és el precursor de la vitamina D i sintetitza diverses hormones, entre altres funcions.

Els nivells de colesterol depenen de la fabricació pròpia del cos i de l'aportació externa a través de l'alimentació.

El colesterol viatja per l'organisme principalment de dues maneres: amb lipoproteïnes d'alta densitat (HDL), o colesterol bo, que protegeix de les malalties cardiovasculars, i lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), o colesterol dolent, que afavoreix les malalties vasculars i cardíaques.

El colesterol LDL se sap que és el que forma les plaques d'ateroma.

Els valors de colesterol total inclouen els dos tipus de colesterol, per la qual cosa és important sempre saber quines proporcions tenim de cada un. Un HDL alt disminueix el risc.

Valors correctes dels lípids a la sang:

Colesterol total: < 200 mg/dl
* Colesterol - LDL: < 130 mg/dl
* Colesterol - HDL: >50 mg/dl
Triglicèrids: < 150 mg/dl

Els aliments rics en àcids grassos saturats són els que contenen més colesterol.

Classificació d'àcids grassos:

Saturats (rics en colesterol): tocino, mantega i greix animal (pell del pollastre).
Insaturats (pobres en colesterol): oli d'oliva, carn blanca, peix i nous.

Tabac

En el fum dels cigarrets s'han identificat més de 4.000 substàncies amb característiques: antigèniques, farmacològicament actives, carcinògenes, citotòxiques i mutagèniques.

La nicotina altera les parets vasculars, augmenta la coagulació de la sang i provoca que els vasos s'estrenyin.

Persona fumadora passiva:

S'ha demostrat que el fum que surt de la punta del cigarret és el que conté més substàncies tòxiques i és el que respira la persona fumadora passiva.

Hi ha estudis que demostren que, en una parella que viu al mateix habitatge, si una de les persones fuma un paquet de tabac diari a casa seva, l'altra persona no fumadora és com si en fumés la meitat i, per tant, està exposada a les mateixes malalties.

Els nens i les nenes són grans imitadors. Progenitors fumadors, fills i filles fumadors. Cal començar a ensenyar bons hàbits als nostres fills i filles per poder tenir persones adultes i gent gran més sanes i amb millor qualitat de vida.

S'ha demostrat que el tabac en dones embarassades pot ser causa d'avortaments, nens i nenes amb pes baix i altres alteracions.

Hipertensió arterial

Pressió que exerceix la sang sobre les parets de les artèries:

  • Augmenta per diversos factors, molts desconeguts, però se sap que augmenta per la ingesta de sal, aliments enllaunats i begudes carbonatades.
  • Produeix alteracions en diferents òrgans i sistemes.
  • Pot provocar el despreniment d'una placa d'ateroma i el trencament d'un vas.
  • Valors normals: pressió màxima < 130, pressió mínima < 85.

Sedentarisme

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) el defineix de la manera següent: quan es fa menys de 2,5 h d'exercici moderat o menys d'1 h setmanal d'exercici intens.

La falta d'activitat física provoca: excés d'alimentació, augment de colesterol, disminució muscular i menys aportació d'O2.

El sedentarisme es relaciona directament amb les malalties cardiovasculars, la diabetis, l'osteoporosi, la hipertensió, el càncer de còlon, el càncer de mama, etc.

Simplement fent exercici ho podem corregir. Què podem fer?

  • Caminar 60 minuts al dia, a pas ràpid.
  • Pujar i baixar escales.
  • Utilitzar el transport públic.
  • Fer esport moderat com a mínim tres cops per setmana.
  • Evitar l'esport intens de cap de setmana i tiberi posterior.

Obesitat

  • Augment del volum de greix. Hi ha un excés d'aportació de calories amb relació a les que gastem, i aquest excés d'energia es diposita en forma de greix i hidrats de carboni.
  • El greix és un dipòsit de substàncies tòxiques. Molts contaminants s'emmagatzemen a les cèl·lules grasses, que actuen com a reservori.
  • Repercussió orgànica. L'augment de pes repercuteix en tots els òrgans i els obliga a treballar més.
  • Augment del colesterol. En no cremar calories, es diposita greix i disminueix la massa muscular.

Índexs per al càlcul de l'obesitat:

Índex de massa corporal: IMC (20-25 Kg/m2)

Perímetre abdominal: PA: <102 / 88 cm

Graus d'obesitat

L'índex de massa corporal (IMC) només té en compte la relació del pes amb l'estatura, no la quantitat de greix.

Per aquest motiu no serveix en persones que fan esport habitualment, ja que el múscul pesa més que el greix i ens donaria errors. Dues persones amb la mateixa estatura i el mateix pes tindrien un mateix IMC, però només una està obesa; l'altre és esportista. Això es deu al fet que el múscul pesa més que el greix.

Perímetre abdominal

El greix abdominal es relaciona directament amb les malalties cardiovasculars, per la qual cosa la mesura del perímetre abdominal és un valor més fidedigne que l'IMC pel que fa a aquest tipus de malalties.

Es considera que els homes han de tenir un perímetre abdominal inferior a 102 i les dones a 88.

Com es pot observar, l'alimentació és molt important com a bon hàbit, ja que influeix en la majoria de riscos controlables. Una bona alimentació és bàsica per millorar la nostra salut i qualitat de vida.

Alimentació

És l'acte conscient de menjar. Moltes vegades mengem per la vista, no perquè tinguem gana. Hem abandonat els bons hàbits alimentaris pel menjar ràpid i precuinat.

Nutrició

És l'acte inconscient, el que el cos realment necessita per viure, per poder reparar-se i funcionar correctament. El que necessita el cos de tot el que mengem és del que està format; tota la resta o s'elimina o s'acumula en forma de greix o hidrats de carboni.
L'ús dels nutrients està relacionat amb la despesa energètica de cada persona; com més activitat, més aportació energètica.

Grups d'aliments:

  1. Pa, cereals, arròs i pasta.
  2. Fruites i verdures.
  3. Lactis, carns, peixos i llegums.
  4. Greixos i sucres.

Es recomana que un terç del plat estigui format pel grup 1, un altre terç pel grup 2, menys d'un terç pel grup 3 i molt poc pel grup 4. I beure d'1,5 a 2 litres de líquid al dia.

S'ha demostrat que la dieta mediterrània és cardioprotectora pels seus ingredients. El 2011 va ser nomenada per la UNESCO patrimoni virtual de la humanitat, pels seus importants beneficis en la protecció cardiovascular. L'oli d'oliva, els llegums, la fruita, el peix i els fruits secs són alguns dels aliments d'aquesta dieta.

Oli d'oliva

  • 80% d'àcids insaturats.
  • 14% d'àcids saturats.
  • Verge i no refinat.
  • Ric en carotens i vitamina E, que són antioxidants, i en àcids greixos pobres en colesterol.
  • Es recomana una cullerada sopera al dia d'oli d'oliva cru.

Peixos

  • Omega 3: greix que augmenta l'HDL i té efectes cardioprotectors. Es troba principalment en el peix blau (sardina, seitó, salmó, etc.)

Fruites, verdures, llegums, pastes, cereals i fruita seca:

  • Índex glucèmic baix: alliberen sucre lentament al torrent sanguini, la qual cosa evita l'aparició de diabetis. 
  • Rics en fibra: la fibra és una de les millors prevencions del càncer de colón, afavoreix l'arrossegament de totes les substàncies cap a l'exterior.

Vi

  • Tanins: es troben en el raïm negre i tenen una acció anticoagulant i antiinflamatòria. 
  • Resveratrol: substància que actua com a protecció natural del raïm davant dels fongs. És cardioprotectora i es relaciona amb els mecanismes de rejoveniment.
  • L'ús moderat de vi i cervesa, en les persones que beuen habitualment, té efectes cardioprotectors. Si se sobrepassen les dosis recomanades, els efectes nocius superen els beneficiosos. Les persones que no beuen, han de continuar igual.

Antioxidants

Són les substàncies que eliminen els radicals lliures que es produeixen en les reaccions metabòliques per excés de calories i que són tòxics per a la cèl·lula. Estan presents a les fruites i les verdures de color.

  • Carotenoides: pastanaga, espinac, tomàquet, meló, etc. 
  • Seleni: nou, all i bròcoli
  • Vitamina E: cogombre, meló, maduixa, taronja i llimona
  • Zinc: carbassa i fruits secs
  • Quercetina: tè verd i raïm
  • Tanins: vi

Tal com indiquen l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) i el Fons Internacional per a la Recerca del Càncer (WCRF):

Una bona dieta pot prevenir

  • El 50% dels càncers de mama 
  • El 75% dels càncers d'estómac
  • El 75% dels càncers de còlon

Menjar entre 3 i 4 porcions de fruita i verdura al dia redueix la incidència de càncer en un 20%.

El canvi de la dieta juntament amb l'abandonament del tabac implica que entre el 60 i 70% dels càncers siguin evitables.


6. Altres factors de risc cardiovascular

Risc vascular

Alcohol

  • El consum moderat de vi o cervesa, menys de 30 g per dia, augmenta HDL.
  • El consum excessiu, més de 30 g per dia, afavoreix l'aparició de diverses malalties.
  • Es mesura per unitats de beguda (UB).
  • Una UB equival a 8-10 g d'alcohol pur.
  • El límit perillós està en 30 g d'alcohol per dia, 3 UB per als homes, i 20 g d'alcohol per dia, 2 UB per a les dones.
  • Per a la gent bevedora es recomana no beure més de dos o tres gots de vi o canyes de cervesa al dia. Als no bevedors es recomana que continuïn igual. Un got de vi o canya de cervesa equival a 10 g d'alcohol. Una copa d'alcohols destil·lats equival a 20 g. d'alcohol.

Estrès

  • Estat de tensió permanent.
  • No s'aconsegueix sortir.
  • Provoca reaccions disfuncionals.
  • Les demandes superen la capacitat de resposta.
  • L'estrès és una resposta fisiològica de l'organisme davant del que casdascú pot considerar una agressió externa o un estressor. Quan tenim resposta per a aquesta agressió, desapareix l'estrès. El problema és que cada cop els estressors són més difícils de solucionar i el fet de no poder trobar una solució ens esgota i entrem en una fase d'estrès permanent que provoca alteracions orgàniques com ara cansament, mal de cap, depressió, etc.
  • Dins del nostre món, vivim en diversos submons com la família, la feina, la societat i l'individu. Cada submón té els seus estressors i cada un ens obliga a cercar solucions per superar-los.
  • La malaltia, els fills o filles, la hipoteca, un trasllat, la càrrega laboral, etc. són exemples de causes d'estressors.

7. Decàleg de bons hàbits

Factors de risc cardiovascular
  1. Tenir una dieta variada, rica en verdures, cereals, llegums i fruites.
  2. Beure llet i derivats desnatats.
  3. Beure diàriament 1,5 litres d'aigua.
  4. Els greixos no han de superar el 30% de les calories totals.
  5. Utilitzar oli d'oliva cru.
  6. Consumir moderadament carn, amb més carn blanca que vermella, i augmentar el consum de peix.
  7. Evitar ingesta d'alcohol > a 30 g/d
  8. Evitar tabac i estrès.
  9. Fer exercici físic.
  10. Dormir de 6 a 8 hores diàries.