Els diisocianatos són uns agents químics classificats com sensibilizantes respiratoris i cutanis, a més d'irritants, que poden causar danys en el sistema respiratori (asma, hiperreactivitat, etc.) i danyar la pell (dermatitis irritativa i/o al·lèrgica).
Tenen un ús molt estès i disposen de multitud d'aplicacions, com són les espumes rígides i flexibles, aïllants, revestiments, plàstics, adhesius, pintures, etc. Els diisocianatos més utilitzats són el de toluè (TDI), el de difenilmetano (MDI) i el d'hexametileno (HDI), entre d'altres.
Per al prevenir el risc d'exposició, a nivell europeu s'ha legislat en dues línies d'actuació:
- La Directiva 2024/869, que ha de transposar-se a la nostra legislació abans del 8 d'abril de 2026, estableix valors límit d'exposició diària i de curta durada per als compostos de diisocianatos en el seu conjunt:
- VLA-Ed: de 6µg NCO/m3, amb un període de transició de 10 µg/m3 fins al 2028.
- VLA-EC: de 12µg NCO/m3, amb un període de transició de 20 µg/m3 fins al 2028.
- El Reglament (UE) 2020/1149 estableix una formació obligatòria per als usuaris industrials o professionals, prèvia al seu treball, sobre els perills que comporten els diisocianatos i com utilitzar-los de manera segura. S'han definit diferents nivells en funció del procés d'utilització i el risc d'exposició que comporta.