L'objectiu de la norma és proporcionar una regulació suficient, transversal i integrada en una norma substantiva única que doni respostes a diverses necessitats, equilibrant l'ús d'aquestes noves formes de prestació de treball per compte d'altri i els avantatges que suposen per a empreses i persones treballadores, d'un costat, i un marc de drets que satisfacin, entre d'altres, els principis sobre el seu caràcter voluntari i reversible, el principi d'igualtat de tracte en les condicions professionals, en especial la retribució inclosa la compensació de despeses, la promoció i la formació professional, l'exercici de drets col·lectius, els temps màxims de treball i els temps mínims de descans, la igualtat d'oportunitats en el territori, la distribució flexible del temps de treball, així com els aspectes preventius relacionats bàsicament amb la fatiga física i mental, l'ús de pantalles de visualització de dades i els riscos d'aïllament.
El reial decret llei s'estructura en quatre capítols, vint-i-dos articles, set disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries i catorze disposicions finals, acompanyant-se d'un annex:
A continuació, s'assenyalen els aspectes més destacats:
En els contractes de treball celebrats amb menors i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l'aprenentatge, només cabrà un acord de treball a distància que garanteixi, com a mínim, un percentatge del cinquanta per cent de prestació de serveis presencial, sense perjudici del desenvolupament telemàtic, si escau, de la formació teòrica vinculada a aquests últims
Les persones que desenvolupen treball a distància tindran els mateixos drets que haguessin ostentat si prestessin serveis al centre de treball de l'empresa, llevat d'aquells que siguin inherents a la realització de la prestació laboral en el mateix de manera presencial, i no podran patir perjudici en cap de les seves condicions laborals, incloent retribució, estabilitat en el treball, temps de treball, formació i promoció professional.
Contingut mínim obligatori:
Les persones que treballen a distància tindran dret, en els mateixos termes que les que presten serveis de manera presencial, a la promoció professional, havent de l'empresa informar a aquelles, de manera expressa i per escrit, de les possibilitats d'ascens que es produeixin, ja es tracti de llocs de desenvolupament presencial o a distància.
La persona que desenvolupa treball a distància podrà flexibilitzar l'horari de prestació de serveis establert, segons els termes de l'acord de treball a distància i la negociació col·lectiva, respetando els temps de disponibilitat obligatòria i la normativa sobre temps de treball i descans.
El sistema de registre horari haurà de reflectir fidelment el temps que la persona treballadora que fa treball a distància dedica a l'activitat laboral, sense perjudici de la flexibilitat horària, i haurà d'incloure, entre d'altres, el moment d'inici i finalització de la jornada.
a. L'avaluació de riscos i la planificació de l'activitat preventiva del treball a distància hauran de tenir en compte els riscos característics d'aquesta modalitat de treball, posant especial atenció en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius. En particular, haurà de tenir-se en compte la distribució de la jornada, els temps de disponibilitat i la garantia dels descansos i desconnexions durant la jornada.
b. L'avaluació de riscos únicament ha d'assolir a la zona habilitada per a la prestació de serveis, no estenent-se a la resta de zones de l'habitatge o del lloc escollit per al desenvolupament del treball a distància
c. L'empresa haurà de obtenir tota la informació sobre els riscos a què està exposada la persona que treballa a distància i preveure les mesures de protecció que resultin més adequades.
d. Quan fora necessària la visita, per part de qui tingués competències en matèria preventiva, al lloc en què, es desenvolupa el treball a distància, haurà d'emetre's informe escrit que justifiqui aquest extrem que es lliurarà a la persona treballadora i a les delegades i delegats de prevenció.
e. La visita requerirà el permís de la persona treballadora, de tractar-se del seu domicili o del d'una tercera persona física.
f. Si no es concedeix el permís, el desenvolupament de l'activitat preventiva per part de l'empresa podrà efectuar-se partint de la determinació dels riscos que es derivi de la informació recollida de la persona treballadora segons les instruccions del servei de prevenció.
Els convenis o acords col·lectius de treball podran establir els mitjans i mesures adequades per garantir l'exercici efectiu del dret a la desconnexió a la feina a distància i l'organització adequada de la jornada de manera que sigui compatible amb la garantia de temps de descans.
Les persones treballadores, en el desenvolupament del treball a distància, hauran de complir:
Les persones treballadores hauran de complir les condicions i instruccions d'ús i conservació establertes en l'empresa en relació amb els equips o útils informàtics, dins els termes que s'estableixin en la negociació col·lectiva.
L'empresa podrà adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment per la persona treballadora de les seves obligacions i deures laborals, inclosa la utilització de mitjans telemàtics, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compta-la capacitat real dels treballadors amb discapacitat.
El Pla MECUIDA romandrà vigent fins al 31 de gener de 2021, de conformitat amb el que disposa la disposició final dècima del Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març, i en l'article 15 del Reial Decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i el treball.
Amb efectes des de l'entrada en vigor del Reial Decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i el treball, i vigència fins al 31 d'octubre de 2020, s'aplicarà el tipus del 0 per% de l'IVA a les entregues de béns, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns referits en l'Annex del reial decret llei (productes relacionats amb tractament COVID-19) dels quals destinataris siguin entitats de Derecho Públic, clíniques o centres hospitalaris, o entitats privades de caràcter social a què es refereix l'apartat tres de l'article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit. Aquestes operacions es documentaran en factura com a operacions exemptes.
Es modifica per incloure com infracció greu.
Art.7.1 “No formalitzar per escrit el contracte de treball, quan aquest requisit sigui exigible o l'hagi sol·licitat la persona treballadora, o no formalitzar l'acord de treball a distància en els termes i amb els requisits legal i convencionalment previstos”.
S'estableix un procediment judicial especial, mitjançant la introducció d'un nou article, el 138 bis, a la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, aplicable a les reclamacions relacionades amb dret d'accés, reversió i modificació del treball a distància.
S'introdueixen en el text de l'Estatut dels Treballadors aquelles modificacions necessàries de conformitat amb el recollit en el reial decret llei, en els articles 13, 23.1 a) i 37.8 d'aquesta norma legal.
Amb efectes des de l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei i vigència indefinida s'afegeix un nou paràgraf h), a l'apartat 2 de l'article 54 (crèdits ampliables) de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, amb la següent redacció:
«h) Els destinats al sistema de protecció per cessament d'activitat.»
S'incorpora una mesura sobre l'acreditació de la identitat per obtenir certificats electrònics, mitjançant la modificació de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica. En l'àmbit de la identificació de sol·licitants de certificats electrònics qualificats, el Reglament (UE) 910/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva 1999/93/CE, té en compte en el seu article 24.1 d) la possibilitat que tal verificació es faci utilitzant altres mètodes d'identificació reconegudes a escala nacional que aportin una seguretat equivalent en termes de fiabilitat a la presència física. Com a conseqüència, resulta precisa una regulació específica en nostre Derecho nacional dels exigents requisits organitzatius i de seguretat aplicables a tals mètodes. A aquest efecte, procedeix atribuir al Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, departament competent per a la regulació dels serveis electrònics de confiança, l'habilitació per a la determinació de tals condicions i requisits.
Amplia el termini d'entrada en vigor de les previsions de la disposició final setena de la referida norma, pel que fa al registre electrònic d'apoderaments, el registre electrònic, el registre d'empleats públics habilitats, el punt d'accés general electrònic de l'Administració i l'arxiu electrònic; davant la dificultat de concloure els processos d'adaptació necessaris abans del 2 d'octubre de 2020, que és el termini fixat actualment, s'amplia fins al 2 d'abril de 2021, data a partir de la qual produiran efectes les previsions sobre tals matèries.
L'article cinquè queda redactat en els següents termes:
«Consideració excepcional com situació assimilada a accident de treball dels períodes d'aïllament, contagi o restricció en les sortides del municipi on tinguin el domicili o el seu centre de treball les persones treballadores com a conseqüència del virus COVID-19.
Amb el mateix caràcter excepcional, amb efectes des de l'inici de la situació de restricció de la sortida o entrada a un municipi, i mitjançant el corresponent comunicat de baixa, s'estendrà aquesta protecció a aquells treballadors que es vegin obligats a desplaçar-se de localitat per prestar serveis en les activitats no afectades pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sempre que per l'autoritat competent se n'hagi recordat restringir la sortida, o l'entrada, de persones del municipi on aquests treballadors tinguin el seu domicili, o on l'empresa tingui el seu centre de treball en cas que el treballador tingui el seu domicili en un altre municipi, i els hagi estat denegada de manera expressa la possibilitat de desplaçar-se per l'autoritat competent, no puguin fer el seu treball de forma telemàtica per causes no imputables a l'empresa per a què presten els seus serveis o al propi treballador i no tinguin dret a percebre cap altra prestació pública.
L'acreditació de l'acord de restricció de la població on el treballador té el seu domicili o l'empresa el seu centre de treball, i la denegació de la possibilitat de desplaçament es farà mitjançant certificació expedida per l'ajuntament del domicili o, si escau, pel del centre de treball afectat per la restricció davant el corresponent òrgan del servei públic de salut.
De la mateixa manera, la impossibilitat de realització del treball de forma telemàtica s'acreditarà mitjançant una certificació de l'empresa o una declaració responsable en el cas dels treballadors per compte propi davant el mateix òrgan del servei públic de salut.
En el supòsit de treballadors per compte d'altri que tinguessin el domicili en diferent municipi al del centre de treball, a més del que preveu el paràgraf anterior, es requerirà acreditar:
a) El domicili del treballador mitjançant el corresponent certificat d'empadronament.
b) Que el treballador desenvolupa el seu treball al centre situat en el municipi afectat per la restricció, mitjançant la corresponent certificació de l'empresa.
c) Que l'empresa no ha procedit al tancament del centre de treball, mitjançant la corresponent certificació de l'empresa.
Sempre que per l'autoritat competent se n'hagi recordat, amb anterioritat a l'entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, restringir les sortides o les entrades del municipi on tinguin el domicili o en què tingui el centre de treball l'empresa en què presten els seus serveis, de tractar-se de les persones treballadores per compte d'altri a què es refereix l'article 1 del Reial Decret llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte d'altri que no prestin serveis essencials, per tal de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra la COVID-19, s'expedirà un comunicat de baixa amb efectes des de la data d'inici de la restricció i una part d'alta amb efectes de 29 de març de 2020.
De tractar-se de treballadors per compte propi o autònoms, quan la restricció adoptada amb anterioritat a l'entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, restringís la seva sortida del municipi on tinguin el seu domicili o, tenint el seu domicili en un altre, veiessin restringida l'entrada en el municipi impedint-los totalment la realització de la seva activitat, el dret a la prestació començarà amb el comunicat de baixa des de la data d'inici de la restricció i durarà fins a la data de finalització de la mateixa, no podent, en cap cas, durar més enllà de la data de finalització de l'estat d'alarma.
Aquest subsidi per incapacitat temporal és incompatible amb els salaris que s'haguessin percebut, així com amb el dret a qualsevol altra prestació econòmica de la Seguretat Social, inclosa la incapacitat temporal per contingències comunes o professionals. En aquests supòsits es percebrà la prestació de la Seguretat social diferent al subsidi previst en aquest article.
A l'efecte del que preveu el paràgraf anterior, el treballador haurà de presentar davant el corresponent òrgan del servei públic de salut, certificació de l'empresa acreditativa de la no percepció de salaris.
Entraran en vigor el 23/09/20 les següents disposicions (dia publicació BOE):
Descàrrega el Reial Decret llei 28/2020