Reial decret llei 28/2020
De 22 de setembre, de treball a distància

A. Àmbit d'aplicació (art. 1)

1. Les relacions de treball en què concorrin les condicions que descriu l'article 1.1 de l'Estatut dels treballadors.
2. S'entendrà que és regular el treball a distància que es presti, en un període de referència de 3 mesos, un mínim del 30% de la jornada, o el percentatge proporcional equivalent en funció de la durada del contracte de treball.

B. Definicions (art. 2)

1. Treball a distància: forma d'organització del treball o de realització de l'activitat laboral de conformitat amb la qual aquesta es presta al domicili de la persona treballadora o al lloc escollit per aquesta, durant tota la seva jornada o part d'aquesta, amb caràcter regular.
2. Teletreball: aquell treball a distància que es duu a terme mitjançant l'ús exclusiu o prevalent de mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació. 
3. Treball presencial: aquell treball que es fa al centre de treball o al lloc determinat per l'empresa.

C. Limitacions al treball a distància (art. 3)

En els contractes de treball formalitzats amb menors i en els contractes en pràctiques i per a la formació i l'aprenentatge, només serà possible un acord de treball a distància que garanteixi, com a mínim, un percentatge del cinquanta per cent de prestació de serveis presencials, sens perjudici del desenvolupament telemàtic, si escau, de la formació teòrica vinculada a aquests últims

D. Igualtat de tracte i d'oportunitats i no discriminació (art. 4)

Les persones que desenvolupen treball a distància han de tenir els mateixos drets que haurien tingut si prestessin serveis al centre de treball de l'empresa, excepte aquells que siguin inherents a la realització de la prestació laboral en aquell de manera presencial, i no poden patir un perjudici en cap de les seves condicions laborals, incloent-hi retribució, estabilitat a la feina, temps de treball, formació i promoció professional.

A. Voluntarietat del treball a distància i acord de treball a distància (art. 5)

1. El treball a distància serà voluntari per a la persona treballadora i per a l'ocupadora i requerirà la signatura de l'acord de treball, que podrà formar part del contracte inicial o fer-se en un moment posterior.
2. La negativa de la persona treballadora a treballar a distància, l'exercici de la reversibilitat al treball presencial i les dificultats per al desenvolupament adequat de l'activitat laboral a distància que estiguin exclusivament relacionades amb el canvi d'una prestació presencial a una altra que inclogui treball a distància, no seran causes justificatives de l'extinció de la relació laboral ni de la modificació substancial de les condicions de treball.
3. La decisió de treballar a distància des d'una modalitat de treball presencial serà reversible per a l'empresa i la persona treballadora. L'exercici d'aquesta reversibilitat es podrà exercir en els termes establerts en la negociació col·lectiva o en els fixats en l'acord de treball.

B. L'acord de treball a distància

B.1. Obligacions formals de l'acord de treball a distància (art. 6)

1. Formalització per escrit, incorporat al contracte de treball inicial o fer-se en un moment posterior, però en qualsevol cas s'haurà de formalitzar abans que comenci el treball a distància.
2. L'empresa haurà de lliurar a la representació legal de les persones treballadores una còpia de tots els acords de treball a distància que es facin i de les seves actualitzacions, excloent-ne aquelles dades que puguin afectar la intimitat personal, de conformitat amb el que preveu l'article 8.4 de l'E. T.
3. La còpia la lliurarà l'empresa, dins un termini no superior a 10 dies des de la seva formalització, a la representació legal de les persones treballadores, que la signaran a l'efecte d'acreditar que s'ha produït l'entrega.
4. Posteriorment, aquesta còpia s'ha d'enviar a l'oficina d'ocupació. Quan no hi hagi representació legal de les persones treballadores també s'ha de formalitzar una còpia bàsica i remetre-la a l'oficina d'ocupació.

B.2. Contingut de l'acord de treball a distància (art. 7)

Contingut mínim obligatori:

1. Inventari dels mitjans, equips i eines que exigeix el desenvolupament del treball a distància concertat, inclosos els consumibles i els elements mobles, així com de la vida útil o període màxim per a la renovació d'aquests.
2. Enumeració de les despeses que pugui tenir la persona treballadora pel fet de prestar serveis a distància, així com forma de quantificació de la compensació que obligatòriament ha d'abonar l'empresa i del moment i la forma per fer-la, que es correspondrà, si existeix, amb la previsió que reculli el conveni o l'acord col·lectiu d'aplicació.
3. Horari de treball de la persona treballadora i, dins d'aquest, si escau, regles de disponibilitat.
4. Percentatge i distribució entre treball presencial i treball a distància, si escau.
5. Centre de treball de l'empresa a què queda adscrita la persona treballadora a distància i on desenvoluparà la part de la jornada de treball presencial.
6. Lloc de treball a distància escollit per la persona treballadora per al desenvolupament del treball a distància.
7. Durada dels terminis de preavís per a l'exercici de les situacions de reversibilitat.
8. Mitjans de control empresarial de l'activitat.
9. Procediment que cal seguir en cas que es produeixin dificultats tècniques que impedeixin el desenvolupament normal del treball a distància.
10. Instruccions dictades per l'empresa, amb la participació de la representació legal de les persones treballadores, en matèria de protecció de dades, específicament aplicables al treball a distància.
11. Instruccions dictades per l'empresa, prèvia informació a la representació legal de les persones treballadores, sobre seguretat de la informació, específicament aplicables a la feina a distància.
12. Durada de l'acord de treball a distància. 

B.3 Modificació de l'acord de treball a distància i ordenació de prioritats (art. 8)

1. Modificació de les condicions establertes en l'acord de treball a distància: Haurà de ser objecte d'acord entre l'empresa i la persona treballadora, i es formalitzarà per escrit amb caràcter previ a la seva aplicació. Aquesta modificació s'ha de posar en coneixement de la representació legal de les persones treballadores.
2. Preferència en llocs vacants presencials: les persones que fan treball a distància des de l'inici de la relació laboral durant tota la jornada tindran prioritat per ocupar llocs de treball que es fan totalment o parcialment de manera presencial. L'empresa informarà aquestes persones que treballen a distància i la representació legal de les persones treballadores sobre els llocs de treball vacants de caràcter presencial que es produeixin.
3. Els convenis o acords col·lectius podran establir els mecanismes i criteris pels quals la persona que desenvolupa treball presencial pot passar a treball a distància o viceversa, així com preferències vinculades a determinades circumstàncies.

A. Dret a la carrera professional

A.1. Dret a la formació (art. 9)

1. Les empreses garantiran la participació efectiva en les accions formatives de les persones que treballen a distància, en termes equivalents a les de les persones que presten serveis al centre de treball de l'empresa.
2. L'empresa haurà de garantir a les persones que treballen a distància la formació necessària per al desenvolupament adequat de la seva activitat, tant en el moment de formalitzar l'acord de treball a distància com quan es produeixin canvis en els mitjans o les tecnologies utilitzats.

A.2 Dret a la promoció professional (art. 10)

Les persones que treballen a distància tindran dret, en els mateixos termes que les que presten serveis de manera presencial, a la promoció professional, i l'empresa haurà d'informar-les, de manera expressa i per escrit, de les possibilitats d'ascens que es produeixin, tant si són llocs de desenvolupament presencial com a distància.

B. Drets relatius a la dotació i manteniment de mitjans i a l'abonament i compensació de despeses

B.1. Dotació suficient i manteniment de mitjans, equips i eines (art. 11).

1. Les persones que treballen a distància tindran dret a la dotació i el manteniment adequat per part de l'empresa de tots els mitjans, equips i eines necessaris per al desenvolupament de l'activitat, de conformitat amb l'inventari incorporat en l'acord, si escau, en el conveni o acord col·lectiu d'aplicació.
2. Es garantirà l'atenció en el cas de dificultats tècniques, especialment en el cas de teletreball.

B.2. Abonament i compensació de despeses (art. 12). 

1. El desenvolupament del treball a distància haurà de ser sufragat o compensat per l'empresa, i no podrà suposar l'assumpció per part de la persona treballadora de despeses relacionades amb els equips, les eines i els mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.
2. Els convenis o acords col·lectius podran establir el mecanisme per a la determinació, i compensació o abonament, d'aquestes despeses.

C. Drets amb repercussió en el temps de treball

C.1. Horari flexible (art. 13) 

La persona que desenvolupa treball a distància podrà flexibilitzar l'horari de prestació de serveis establert, segons els termes de l'acord de treball a distància i la negociació col·lectiva, respectant els temps de disponibilitat obligatòria i la normativa sobre temps de treball i descans.

C.2. Registre horari adequat (art. 14) 

El sistema de registre horari haurà de reflectir fidelment el temps que la persona treballadora que fa treball a distància dedica a l'activitat laboral, sens perjudici de la flexibilitat horària, i haurà d'incloure, entre altres, el moment d'inici i finalització de la jornada.

D. Dret a la prevenció de riscos laborals

1. Les persones que treballen a distància tenen dret a una protecció adequada en matèria de seguretat i salut a la feina (art. 15)
2.  Avaluació de riscos i planificació de l'activitat preventiva (art. 16):

a. L'avaluació de riscos i la planificació de l'activitat preventiva del treball a distància hauran de tenir en compte els riscos característics d'aquesta modalitat de treball, posant una atenció especial en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius. En particular, s'ha de tenir en compte la distribució de la jornada, els temps de disponibilitat i la garantia dels descansos i les desconnexions durant la jornada. 

b. L'avaluació de riscos únicament s'ha de fer a la zona habilitada per a la prestació de serveis, però no a la resta de zones de l'habitatge o del lloc escollit per al desenvolupament del treball a distància

c. L'empresa haurà d'obtenir tota la informació sobre els riscos a què està exposada la persona que treballa a distància i preveure les mesures de protecció que resultin més adequades.

d. Quan sigui necessària la visita, per part de qui tingui competències en matèria preventiva, al lloc en què es desenvolupa el treball a distància, s'haurà d'emetre un informe escrit que justifiqui aquest aspecte, que es lliurarà a la persona treballadora i a les delegades i delegats de prevenció.

i. La visita requerirà el permís de la persona treballadora, ja que es tracta del seu domicili o del d'una tercera persona física.

f. Si no es concedeix el permís, el desenvolupament de l'activitat preventiva per part de l'empresa es podrà efectuar partint de la determinació dels riscos que es derivin de la informació recollida de la persona treballadora segons les instruccions del servei de prevenció.

E. Drets relacionats amb l'ús de mitjans digitals

E.1. Dret a la intimitat i a la protecció de dades (art. 17)

1. La utilització dels mitjans telemàtics i el control de la prestació laboral mitjançant dispositius automàtics garantirà adequadament el dret a la intimitat i a la protecció de dades, en els termes que preveu la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre (LOPD i DD), d'acord amb els principis d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat dels mitjans utilitzats.
2. L'empresa no podrà exigir la instal·lació de programes o aplicacions en dispositius propietat de la persona treballadora, ni la utilització d'aquests dispositius en el desenvolupament del treball a distància.
3. Les empreses hauran d'establir criteris d'utilització dels dispositius digitals respectant sempre els estàndards mínims de protecció de la seva intimitat d'acord amb els usos socials i els drets reconeguts legalment i constitucionalment. En la seva elaboració hi haurà de participar la representació legal de les persones treballadores.
4. Els convenis o acords col·lectius podran especificar els termes en els quals les persones treballadores poden fer ús per motius personals dels equips informàtics posats a la seva disposició per part de l'empresa per al desenvolupament del treball a distància, tenint en compte els usos socials d'aquests mitjans i les particularitats del treball a distància.

E.2. Dret a la desconnexió digital (art. 18)

1. Les persones que treballen a distància, particularment en teletreball, tenen dret a la desconnexió digital fora del seu horari laboral (art. 88 de la LOPDiDD). El deure empresarial de garantir la desconnexió comporta una limitació de l'ús dels mitjans tecnològics de comunicació empresarial i de treball durant els períodes de descans, així com el respecte a la durada màxima de la jornada i a qualssevol límits i precaucions en matèria de jornada que disposin la normativa legal o convencional aplicables.
2. L'empresa, prèvia audiència de la representació legal de les persones treballadores, elaborarà una política interna adreçada a persones treballadores, incloses les que ocupin càrrecs directius, en què definiran les modalitats d'exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica. En particular, s'ha de preservar el dret a la desconnexió digital en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància, així com en el domicili de la persona empleada vinculat a l'ús amb fins laborals d'eines tecnològiques.

Els convenis o acords col·lectius de treball podran establir els mitjans i les mesures adequades per garantir l'exercici efectiu del dret a la desconnexió en el treball a distància i l'organització adequada de la jornada de manera que sigui compatible amb la garantia de temps de descans.

F. Drets col·lectius (art. 19)

1. Les persones treballadores a distància tindran dret a exercir els seus drets de naturalesa col·lectiva amb el mateix contingut i abast que la resta de les persones treballadores del centre a què estan adscrites. La negociació col·lectiva podrà establir les condicions per garantir l'exercici dels drets col·lectius de les persones treballadores a distància. 

2. L'empresa haurà de subministrar a la representació legal de les persones treballadores els elements necessaris per al desenvolupament de la seva activitat representativa, entre els quals l'accés a les comunicacions i les adreces electròniques d'ús a l'empresa i la implantació del tauler virtual, quan sigui compatible amb la forma de prestació del treball a distància. 

3. S'haurà de garantir que les persones treballadores a distància puguin participar de manera efectiva en les activitats organitzades o convocades per la seva representació legal o per la resta de les persones treballadores en defensa dels seus interessos laborals, en particular, la seva participació efectiva presencial per a l'exercici del dret a vot en les eleccions a representants legals.

A. Protecció de dades i seguretat de la informació (art. 20)

Les persones treballadores, en el desenvolupament del treball a distància, hauran de complir:

1. Les instruccions de l'empresa sobre protecció de dades, prèvia participació de la representació legal de les persones treballadores.
2. Les instruccions sobre seguretat de la informació específicament fixades per l'empresa, prèvia informació a la seva representació legal, en l'àmbit del treball a distància. 

B. Condicions i instruccions d'ús i conservació d'equips o útils informàtics (art. 21)

Les persones treballadores hauran de complir les condicions i instruccions d'ús i conservació establertes a l'empresa en relació amb els equips o útils informàtics, dins els termes que s'estableixin en la negociació col·lectiva.

C. Facultats de control empresarial (art. 22)

L'empresa podrà adoptar les mesures que cregui més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment per part de la persona treballadora de les seves obligacions i deures laborals, inclosa la utilització de mitjans telemàtics, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat i tenint en compte la capacitat real dels treballadors amb discapacitat.

1. Els convenis o acords col·lectius podran identificar els llocs de treball i les funcions susceptibles de ser realitzats a través del treball a distància, les condicions d'accés i desenvolupament de l'activitat laboral mitjançant aquesta modalitat i la durada màxima del treball a distància, així com continguts addicionals en l'acord de treball a distància i totes les altres qüestions es considerin necessari regular.
2. Els convenis o acords col·lectius podran regular una jornada mínima presencial en el treball a distància, l'exercici de la reversibilitat al treball en els locals de l'empresa, un percentatge o període de referència inferiors als que fixa aquest Reial decret llei a l'efecte de qualificar de «regular» aquesta modalitat d'execució de l'activitat laboral, un percentatge de treball presencial dels contractes formatius diferent del previst en aquest, sempre que no es formalitzin amb menors d'edat, així com les possibles circumstàncies extraordinàries de modulació del dret a la desconnexió.

El Pla MECUIDA romandrà vigent fins al 31 de gener del 2021, de conformitat amb el que disposen la disposició final desena del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, i l'article 15 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i l'ocupació.

1. Des de la declaració de la pandèmia internacional per part de l'OMS i fins que les autoritats sanitàries aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, les prestacions de la Seguretat Social que causi el personal que presta serveis en centres sanitaris o sociosanitaris, inscrits en els registres corresponents, i que en l'exercici de la seva professió hagin contret el virus SARS-CoV2 per haver estat exposats a aquest risc específic durant la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris, quan així ho acreditin els Serveis de Prevenció de Riscos laborals i Salut Laboral, es consideraran derivades d'accident de treball, ja que s'entenen complerts els requisits que exigeix l'article 156.2.e) LGSS. 
2. El contagi i patiment de la malaltia s'acreditarà mitjançant el comunicat d'accident de treball corresponent, que s'haurà d'haver expedit dins el mateix període de referència. 
3. En els casos de defunció, es considerarà que la causa és accident de treball sempre que la defunció s'hagi produït dins els 5 anys següents al contagi de la malaltia i derivada d'aquesta, de conformitat amb el que disposa l'article 217.2 LGSS.

1. En els convenis de col·laboració que formalitzin les entitats gestores de la Seguretat Social amb les CA i amb l'Institut Nacional de Gestió Sanitària per al control i seguiment de la IT es podrà preveure la bestreta de fins a la quantia total de l'import previst en el conveni respectiu per al finançament de les actuacions que desenvoluparan les CA i l'Institut Nacional de Gestió Sanitària.
2. Amb caràcter previ a la formalització dels convenis, es requerirà l'autorització del Consell de Ministres. Amb aquesta finalitat, el titular del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, previ informe del Ministeri d'Hisenda, ha d'elevar la proposta oportuna al Consell de Ministres.
3. No és aplicable, per al cas exclusiu d'aquests convenis, el que disposa l'apartat 1 de l'article 47 de la Llei general pressupostària, pel que fa a la necessitat d'iniciar l'execució de la despesa en el mateix exercici en el qual s'adquireix el compromís de la despesa.

Amb efecte des de l'entrada en vigor del Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i l'ocupació, i amb vigència fins al 31 d'octubre del 2020, s'aplicarà el tipus del 0% de l'IVA a les entregues de béns, importacions i adquisicions intracomunitàries de béns esmentats a l'annex del Reial decret llei (productes relacionats amb el tractament de la COVID-19) els destinataris dels quals siguin entitats de Dret Públic, clíniques o centres hospitalaris, o entitats privades de caràcter social a què es refereix l'apartat tres de l'article 20 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit. Aquestes operacions s'han de documentar en factura com a operacions exemptes.

1. Aquest Reial decret llei serà íntegrament aplicable a les relacions de treball vigents i que estiguin regulades, abans de la seva publicació, per convenis o acords col·lectius sobre condicions de prestació de serveis a distància, des del moment en què aquests perdin la vigència.
2. En cas que els convenis o acords esmentats a l'apartat anterior no prevegin un termini de durada, aquesta norma serà d'aplicació íntegrament un cop hagi transcorregut un any des de la seva publicació al BOE, llevat que les parts signants d'aquests acordin expressament un termini superior, que com a màxim podrà ser de tres anys.
3. En cap cas l'aplicació d'aquest Reial decret llei podrà tenir com a conseqüència la compensació, absorció o desaparició de qualsevol dret o condició més beneficiós de què gaudissin les persones que prestessin amb caràcter previ els seus serveis a distància que es reflectiran en l'acord de treball a distància.
4. L'acord de treball a distància s'haurà de formalitzar dins el termini de tres mesos des que aquest reial decret llei sigui d'aplicació a la relació laboral concreta. En un termini idèntic s'han de fer adaptacions o modificacions dels acords de treball a distància de caràcter individual vigents a la data de publicació d'aquest Reial decret llei no derivats de convenis o acords col·lectius.

1. Al treball a distància implantat excepcionalment en aplicació de l'article 5 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, o a conseqüència de les mesures de contenció sanitària derivades de la COVID-19, i mentre aquestes es mantinguin, li seguirà resultant d'aplicació la normativa laboral ordinària.
2. Les empreses estaran obligades a dotar dels mitjans, equips, eines i consumibles que exigeix el desenvolupament del treball a distància, així com al manteniment que resulti necessari.
3. La negociació col·lectiva establirà la forma de compensació de les despeses derivades per a la persona treballadora d'aquesta forma de treball a distància, si n'hi ha i encara no s'han compensat.

Es modifica per incloure com a infracció greu. 

Art. 7.1 “No formalitzar per escrit el contracte de treball, quan aquest requisit sigui exigible o l'hagi sol·licitat la persona treballadora, o no formalitzar l'acord de treball a distància en els termes i amb els requisits legalment i convencionalment previstos”.

S'estableix un procediment judicial especial, mitjançant la introducció d'un nou article, el 138 bis, a la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social, aplicable a les reclamacions relacionades amb dret d'accés, reversió i modificació del treball a distància.

S'introdueixen en el text de l'Estatut dels treballadors aquelles modificacions necessàries de conformitat amb el que recull el Reial decret llei, en els articles 13, 23.1 a) i 37.8 d'aquesta norma legal.

Amb efecte des de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei i amb vigència indefinida, s'afegeix un nou paràgraf, h), a l'apartat 2 de l'article 54 (crèdits ampliables) de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, amb la redacció següent:

«h) Els destinats al sistema de protecció per cessament d'activitat.»

S'incorpora una mesura sobre l'acreditació de la identitat per obtenir certificats electrònics, mitjançant la modificació de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica. En l'àmbit de la identificació de sol·licitants de certificats electrònics qualificats, el Reglament (UE) 910/2014, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva 1999/93/CE, preveu a l'article 24.1 d) la possibilitat que aquesta verificació es faci utilitzant altres mètodes d'identificació reconeguts a escala nacional que aportin una seguretat equivalent en termes de fiabilitat a la presència física. Com a conseqüència, és necessària una regulació específica en el nostre dret nacional dels exigents requisits organitzatius i de seguretat aplicables a aquests mètodes. A aquest efecte, és procedent atribuir al Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, departament competent per a la regulació dels serveis electrònics de confiança, l'habilitació per a la determinació d'aquestes condicions i requisits.

Amplia el termini d'entrada en vigor de les previsions de la disposició final setena de la norma esmentada, pel que fa al registre electrònic d'apoderaments, el registre electrònic, el registre d'empleats públics habilitats, el punt d'accés general electrònic de l'Administració i l'arxiu electrònic; davant la dificultat de concloure els processos d'adaptació necessaris abans del 2 d'octubre del 2020, que és el termini fixat actualment, s'amplia fins al 2 d'abril del 2021, data a partir de la qual produiran efectes les previsions sobre aquestes matèries.

L'article cinquè queda redactat en els termes següents: 

«Consideració excepcional com a situació assimilada a accident de treball dels períodes d'aïllament, contagi o restricció en les sortides del municipi on tinguin el domicili o el seu centre de treball les persones treballadores com a conseqüència del virus COVID-19. 

1. Per tal de protegir la salut pública, es consideren, amb caràcter excepcional, situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social, els períodes d'aïllament o contagi de les persones treballadores provocats pel virus de la COVID-19, llevat que es demostri que el contagi de la malaltia s'ha contret amb causa exclusiva en la realització del treball en els termes que assenyala l'article 156 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, cas en què és qualificada d'accident de treball.

Amb el mateix caràcter excepcional, amb efectes des de l'inici de la situació de restricció de la sortida o entrada a un municipi, i mitjançant el corresponent comunicat de baixa, s'estén aquesta protecció als treballadors que es vegin obligats a desplaçar-se de localitat per prestar serveis en les activitats no afectades pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sempre que l'autoritat competent hagi acordat restringir la sortida, o l'entrada, de persones del municipi on aquests treballadors tinguin el domicili, o on l'empresa tingui el centre de treball en cas que el treballador tingui el domicili en un altre municipi, i l'autoritat competent els hagi denegat de manera expressa la possibilitat de desplaçar-se, no puguin fer el seu treball de manera telemàtica per causes no imputables a l'empresa per a la qual presten els seus serveis o al mateix treballador i no tinguin dret a percebre cap altra prestació pública.

L'acreditació de l'acord de restricció de la població on el treballador té el domicili o l'empresa el centre de treball, i la denegació de la possibilitat de desplaçament s'ha de fer mitjançant un certificat expedit per l'ajuntament del domicili o, si s'escau, pel del centre de treball afectat per la restricció davant el corresponent òrgan del servei públic de salut.

De la mateixa manera, la impossibilitat de realització del treball de forma telemàtica s'acreditarà mitjançant una certificació de l'empresa o una declaració responsable en el cas dels treballadors per compte propi davant el mateix òrgan del servei públic de salut.

En el cas de treballadors per compte d'altri que tinguin el domicili en un municipi diferent del del centre de treball, a més del que preveu el paràgraf anterior, es requereix acreditar:

 a) El domicili del treballador mitjançant el corresponent certificat d'empadronament.

 b) Que el treballador desenvolupa el seu treball al centre situat en el municipi afectat per la restricció, mitjançant el corresponent certificat de l'empresa.

 c) Que l'empresa no ha tancat el centre de treball, mitjançant el corresponent certificat de l'empresa. 

2. La durada d'aquesta prestació excepcional ve determinada pel comunicat de baixa i l'alta corresponent. 

Sempre que l'autoritat competent hagi acordat, abans de l'entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, restringir les sortides o les entrades del municipi on tinguin el domicili o en el qual tingui el centre de treball l'empresa en què presten els seus serveis, si es tracta de les persones treballadores per compte d'altri a les quals es refereix l'article 1 del Reial decret llei 10/2020, de 29 de març, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte d'altri que no prestin serveis essencials, amb la finalitat de reduir la mobilitat de la població en el context de la lluita contra la COVID-19, s'ha d'expedir un comunicat de baixa amb efectes des de la data d'inici de la restricció i un comunicat d'alta amb efectes del 29 de març de 2020. 

Si es tracta de treballadors per compte propi o autònoms, quan la restricció adoptada abans de l'entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, restringeixi la seva sortida del municipi on tinguin el domicili, o si tenen el domicili en un altre i veuen restringida l'entrada en el municipi, la qual cosa els impedeix totalment la realització de la seva activitat, el dret a la prestació comença amb el comunicat de baixa des de la data d'inici de la restricció i dura fins a la data de finalització d'aquesta i, en cap cas, no pot durar més enllà de la data de finalització de l'estat d'alarma. 

Aquest subsidi per incapacitat temporal és incompatible amb els salaris que s'hagin percebut, i també amb el dret a qualsevol altra prestació econòmica de la Seguretat Social, inclosa la incapacitat temporal per contingències comunes o professionals. En aquests casos es percep la prestació de la Seguretat social diferent del subsidi previst en el present article. 

Als efectes del que preveu el paràgraf anterior, el treballador ha de presentar davant l'òrgan corresponent del servei públic de salut un certificat de l'empresa acreditativa de la no percepció de salaris. 

3. Pot causar dret a aquesta prestació la persona treballadora per compte propi o d'altri que en la data del fet causant estigui en situació d'alta en qualsevol dels règims de Seguretat Social.
4. La data del fet causant és la data en què s’acordi l’aïllament, la restricció o la malaltia del treballador, sense perjudici que el comunicat de baixa s’expedeixi després d'aquesta data.»

VIGOR: 13 d'octubre de 2020 (20 dies des de la publicació)

Entraran en vigor el 23/09/20 les disposicions següents (dia de publicació al BOE): 

1. Addicional tercera. Pròrroga de la vigència de l'article 6 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19
2. Addicional quarta. Consideració com a contingència professional derivada d'accident de treball a les malalties patides pel personal que presta servei en centres sanitaris o sociosanitaris com a conseqüència del contagi del virus SARS-CoV2 durant l'estat d'alarma.
3. Addicional cinquena. Convenis de col·laboració entre les entitats gestores de la Seguretat Social, les comunitats autònomes i l'Institut Nacional de Gestió Sanitària per al control i seguiment de la incapacitat temporal.
4. Addicional sisena. Règim fiscal aplicable a la final de la «UEFA Women’s Champions League 2020».
5. Transitòria quarta. Procediments per al reconeixement de l'ingrés mínim vital iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei en què no s'hagi dictat resolució expressa.
6. Final quarta. Modificació de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària.
7. Final cinquena. Modificació de la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica.
8. Final vuitena. Modificació de la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari.
9. final novena. Modificació de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
10. Final desena. Modificació del Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s'adopten determinades mesures urgents en l'àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública.
11. Final onzena. Modificació del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital.
12. Final dotzena. Modificació del Reial decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per donar suport a la reactivació econòmica i l'ocupació.