Incapacitat temporal

1) Tindran la consideració de situacions determinants d'incapacitat temporal: 

a) Les degudes a malaltia comuna o professional i a accident, sigui o no de treball, mentre el treballador rebi assistència sanitària de la Seguretat Social i estigui impedit per al treball, amb una durada màxima de tres-cents seixanta-cinc dies, prorrogables en cent vuitanta dies més, si es presumeix que durant aquests dies el treballador pot ser donat d'alta mèdica per guarició.

b) Els períodes d'observació per malaltia professional en què es prescrigui la baixa en el treball durant aquests, amb una durada màxima de sis mesos, prorrogables en sis més quan es consideri necessari per a l'estudi i diagnòstic de la malaltia.

2) A l'efecte del període màxim de durada de la situació d'incapacitat temporal que s'assenyala a la lletra a) de l'apartat anterior, i de la seva possible pròrroga, es computaran els períodes de recaiguda i d'observació. Es considerarà que hi ha recaiguda en un mateix procés quan es produeixi una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o una de similar dins els cent vuitanta dies naturals següents a la data d'efecte de l'alta mèdica anterior

1. Fins al compliment del termini de durada de tres-cents seixanta-cinc dies dels processos d'incapacitat temporal, l'Institut Nacional de la Seguretat Social exercirà, a través dels inspectors mèdics adscrits a aquesta entitat, les mateixes competències que la Inspecció de Serveis Sanitaris de la Seguretat Social o òrgan equivalent del servei públic de salut respectiu, per emetre una alta mèdica amb caràcter general. Quan l'alta hagi estat expedida per l'Institut Nacional de la Seguretat Social, aquest serà l'únic competent, a través dels seus propis inspectors mèdics, per emetre una nova baixa mèdica produïda per la mateixa patologia o una de similar durant els cent vuitanta dies següents a l'alta mèdica esmentada.

2. Exhaurit el termini de durada de tres-cents seixanta-cinc dies indicat a l'apartat anterior, l'Institut Nacional de la Seguretat Social, a través dels òrgans competents per avaluar, qualificar i revisar la incapacitat permanent del treballador, serà l'únic competent per reconèixer la situació de pròrroga expressa amb un límit de cent vuitanta dies més, o bé per determinar la iniciació d'un expedient d'incapacitat permanent, o bé per emetre l'alta mèdica, per guarició o per incompareixença injustificada als reconeixements mèdics convocats per l'Institut Nacional de la Seguretat Social. D'igual manera, l'Institut Nacional de la Seguretat Social serà l'únic competent per emetre una nova baixa mèdica en la situació d'incapacitat temporal produïda per la mateixa patologia o una de similar durant els cent vuitanta dies naturals posteriors a l'alta mèdica esmentada. Davant la resolució per la qual l'Institut Nacional de la Seguretat Social acordi l'alta mèdica de conformitat amb l'indicat en el paràgraf anterior, l'interessat podrà manifestar, en el termini màxim de quatre dies naturals, la seva disconformitat davant la inspecció mèdica del servei públic de salut. Si aquesta discrepés del criteri de l'entitat gestora, tindrà la facultat de proposar-li, en el termini màxim de set dies naturals, la reconsideració de la seva decisió, especificant les raons i fonaments de la seva discrepància. Si la inspecció mèdica es pronunciés confirmant la decisió de l'entitat gestora o si no es produís cap pronunciament durant els onze dies naturals següents a la data de la resolució, l'alta mèdica esmentada adquirirà plens efectes. Durant el període de temps transcorregut entre la data de l'alta mèdica i aquella en què aquesta adquireixi plens efectes, es considerarà prorrogada la situació d'incapacitat temporal. Si, en el termini màxim de set dies naturals esmentat, la inspecció mèdica hagués manifestat la seva discrepància amb la resolució de l'entitat gestora, aquesta es pronunciarà expressament durant els set dies naturals següents, notificant a l'interessat la resolució corresponent, que serà també comunicada a la inspecció mèdica. Si l'entitat gestora, en funció de la proposta formulada, reconsiderés l'alta mèdica, es reconeixerà a l'interessat la pròrroga de la seva situació d'incapacitat temporal amb caràcter general. Si, per contra, l'entitat gestora es reafirmés en la seva decisió, per a la qual cosa aportarà les proves complementàries que la fonamentin, només es prorrogarà la situació d'incapacitat temporal fins a la data de l'última resolució.

3. En el desplegament reglamentari d'aquest article, es regularà la forma d'efectuar les comunicacions previstes en aquest, així com l'obligació d'informar a les empreses de les decisions que s'adoptin i que els afectin.

4. Així mateix, reglamentàriament es regularà el procediment administratiu de revisió, per l'Institut Nacional de la Seguretat Social i a instàncies de l'interessat, de les altes que expedeixin les entitats col·laboradores en els processos d'incapacitat temporal.

5. Els processos d'impugnació de les altes mèdiques emeses per l'Institut Nacional de la Seguretat Social es regiran pel que estableixen els articles 71 i 140 de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social.