Com sentir-se millor a la feina

Publicat el: 03/05/2019

Lee en contingut complet en Infermeravirtual.com

Respectar la mecànica corporal

Aquestes recomanacions són vàlides per a qualsevol persona, en qualsevol etapa del cicle vital —des de la infància fins a la vellesa— i en diferents situacions de vida; per exemple, durant l'embaràs.

Segons els moviments que es fan en la vida quotidiana s'hauran de tenir en compte les precaucions següents: 2.1 Drets, 2.2 Asseguts, 2.3 Al llit, 2.4 Ajupir-se, 2.5 Rotacions del tronc, 2.6 Manipulació de càrregues.


2.1 Drets

Per estar dret, s'han de mantenir les espatlles a la mateixa altura i els peus lleugerament separats. Així s'aconsegueix un millor equilibri i un manteniment més durador de la postura correcta.

Cal evitar posar-se de puntetes per arribar a un lloc alt. Es recomana utilitzar un tamboret o una cadira estable per arribar a l'altura desitjada.


2.2 Assegut/da

Per seure en qualsevol superfície, s'ha de mantenir l'esquena recta.

 2.2.1 Seure a terra

Estar assegut a terra durant molt de temps és incòmode i és necessari canviar de posició sovint. Les posicions correctes a terra són: de genolls, a la gatzoneta i en la postura de l'indi, és a dir, amb les cames estirades i obertes cap endavant o creuades. Recolzar-se en una paret pot ajudar a mantenir més temps la postura.

Per aixecar-se, la persona ha de posar-se a quatre potes i, amb l'ajuda de colzes i genolls, aixecar-se.

2.2.2 Seure en una cadira i en un sofà

S'ha de mantenir la postura del 4: els peus han de tocar a terra, els genolls han d'estar en un angle de 90° i l'esquena recolzada al respatller del seient.

Segons l'alçada de cada persona és necessària una cadira més o menys baixa o un tamboret per recolzar-hi els peus.

2.2.3 Treballar amb l'ordinador

  • En una taula: la pantalla ha d'estar situada davant la cara, a una distància mínima de 40 cm i a l'altura dels ulls o lleugerament per sota. El teclat ha d'estar situat de manera que les espatlles estiguin relaxades i els braços formin un angle de 90°.
  • En altres superfícies: s'ha d'utilitzar sempre algun suport o adaptador que permeti tenir la pantalla i el teclat ben situats, tal com s'especifica en el punt anterior.

2.3 Al llit

  • S'aconsella dormir de costat o boca amunt.
  • Cal evitar dormir boca avall.
  • Sempre s'ha d'utilitzar un coixí d'una mida adequada per al coll perquè la columna estigui recta a nivell cervical.
  • En la posició boca amunt, cal col·locar un coixí sota dels genolls perquè la columna quedi recta i en contacte amb el matalàs.
  • Per sortir del llit, cal posar-se de costat, i mentre es baixen les cames del llit, s'ha d'incorporar el tronc amb l'ajuda del braç fins a quedar assegut al llit.

2.4 Ajupir-se

Hi ha dues maneres d'ajupir-se correctament:

  • Doblegar els genolls, els dos alhora o doblegar un genoll mentre l'altre es recolza a terra.
  • Bascular una cama (és necessari recolzar-se en un lloc segur amb una mà).

2.5 Rotacions del tronc

  • S'han d'evitar, de manera brusca o repetida, les rotacions del tronc.
  • Per manipular un objecte o parlar amb una persona cal situar-s'hi de cara, tant si s'està dret com assegut.

2.6 Manipulació de càrregues

Quan s'ha de transportar un objecte o quan s'ha de manipular o mobilitzar una persona amb falta d'autonomia, cal tenir en compte sobretot les recomanacions següents:

  • Repartir el pes per poder mantenir una postura equilibrada.
  • Acostar el pes al cos per controlar-lo millor.
  • Per moure objectes, és millor empènyer-los amb els peus separats, un davant de l'altre, i aprofitar així la força del pes del cos per empènyer l'objecte cap endavant.
  • El pes que pot carregar una persona varia segons l'edat, la constitució i l'estat físic. Així, les persones més altes, més fortes i més musculades poden carregar més pes que les persones més petites i més fràgils.

A més d'aquestes recomanacions generals, cal recordar la importància de:

  • Mantenir el pes corporal adequat segons l'edat, el sexe i la constitució.
  • Practicar regularment activitat física per enfortir la musculatura..
  • Escalfar la musculatura abans de fer qualsevol activitat física.

Fer activitat física

esport

Les activitats tant laborals com d'oci poden implicar activitat física o sedentarisme. L'activitat física afavoreix un entrenament muscular amb augment de la força, la resistència i l'elasticitat en els músculs, alhora que amplia el volum de la respiració. Un altre efecte important de l'activitat física sobre l'aparell cardiovascular és l'augment de la irrigació sanguínia, tant cardíaca (vasos encarregats d'irrigar el mateix cor) com de la majoria dels músculs, òrgans i teixits. Al mateix temps, l'activitat física contribueix al manteniment de l'elasticitat arterial, que és un dels factors que facilita la circulació sanguínia


Reposar i dormir correctament

Dosificar el grau d'activitat

Tot i que sembla que es necessita activitat durant la vigília per aconseguir un nivell de cansament que indueixi al descans i la relaxació, aquest grau d'activitat no s'ha de sobrepassar fins al punt que mantingui excitada la persona i no li permeti la desconnexió física i, sobretot, mental de l'estímul. Per tant, les planificacions que afavoreixin una dosificació de l'energia i un millor afrontament emocional facilitaran la relaxació, milloraran la inducció del son i proporcionaran un son més reparador. 

 

Respectar els horaris de dormir

Les responsabilitats familiars i les exigències laborals i socials poden prioritzar-se per sobre de dormir. En aquests casos, es posposa l'hora d'anar al llit i no es respecta l'ordre dels horaris d'anar a dormir, cosa que provoca una mala qualitat del son. Prendre consciència de la importància de dormir i respectar el rellotge biològic contribuirà a millorar la qualitat del son, cosa que repercutirà en el bon rendiment físic i intel·lectual i en l'equilibri emocional. 


Controlar l'estrès

La persona pot sentir-se incapacitada per assumir els diversos reptes que presenta la vida quotidiana. En efecte, quan les demandes de l'entorn excedeixen les seves possibilitats de resposta, la persona té una sèrie de reaccions de tipus fisiològic, cognitiu, emocional i conductual, denominades respostes d'estrès. Aquestes reaccions solen ser taquicàrdies, insomni, angoixa, depressió, inadaptació social o somatització. Entre les conductes d'escapament es poden desencadenar comportaments nocius per a la salut: consum excessiu d'alcohol, tabac o altres drogues, ingesta abusiva d'aliments i fins i tot conductes agressives o violentes, com la conducció temerària, que evidentment incideixen en la salut física i mental. L'aprenentatge de tècniques de relaxació, d'autocontrol i cognitives (detenció del pensament negatiu, resolució de problemes i reorganització) ajuda a avaluar les situacions de manera més realista, a disminuir l'angoixa i l'ansietat i a millorar l'autoeficàcia.  


Conèixer les pròpies capacitats

Cal dur a terme les activitats relatives a la feina amb un ritme i una qualitat dins els marges desitjables, avaluar-les, persistir en la seva realització durant el temps necessari i introduir les mesures correctores que calguin en cas d'error. Aquest ajust es basa en la possibilitat d'acció d'aquelles persones que tenen la capacitat necessària per fer-ho. Per tant, és necessari fer un acomodament entre les capacitats. De fet, un dels motius generadors d'insatisfacció al món del treball és la falta de correspondència entre les capacitats necessàries per a la tasca i les aptituds de qui la duu a terme, atès que no sempre coincideixen les unes amb les altres. Les interpretacions dels factors presents en el context on es produeix l'acció participen en el seu èxit. Els millors resultats s'obtenen quan la tasca s'ajusta a les capacitats, és a dir, té un nivell de dificultat que obliga a l'ús creatiu de les capacitats que es tenen.  


Saber afrontar el fracàs i l'èxit

El valor adaptatiu de l'èxit i del fracàs té a veure amb la manera com s'interpreten. És desitjable traslladar la manera com se solen afrontar tots dos (èxit i fracàs) en el marc de l'oci a l'àmbit de l'obligació (aprenentatge, feina). En el marc de l'oci, a diferència del que passa en l'àmbit laboral, els èxits s'interpreten com a progressos en el camí del desafiament més que com a èxits personals, i els errors, lluny de veure's com a fracassos personals, es consideren errades que requereixen una altra manera d'acostar-se a la tasca. D'aquesta manera, es preserven l'autoestima i la motivació envers la tasca. 


Plantejar-se metes possibles

Els qui tenen una autoestima que no s'ajusta a la realitat tendeixen a reaccionar agressivament davant les crítiques. D'altra banda, moltes de les persones que insisteixen a considerar-se poc valuoses persegueixen amb la seva conducta obtenir el reconeixement dels altres, preparar-se per a un possible fracàs i valorar-se més positivament en relació amb altres moments de la seva vida. Sovint, les il·lusions sobre la pròpia vàlua poden ser d'ajuda a curt termini. El més adaptatiu sembla ser fixar-se il·lusions realistes que condueixin a metes possibles


L'ansietat no sempre és dolenta

Encara que sol associar-se als trastorns i a les disfuncions, l'ansietat també és un procés normal i adaptatiu que situa la persona en una actitud prudent i d'esforç per fer front als obstacles. Orienta cap al futur intentant prevenir possibles dificultats o problemes. Aquesta emoció més o menys fugaç, caracteritzada per l'activació fisiològica i la sensació de nerviosisme, afavoreix, en condicions normals, l'èxit de metes, fomenta la presa de consciència dels riscos i la posada en marxa d'estratègies per evitar-los o minimitzar-los. Així, l'ansietat pot intervenir per preparar a fons una reunió de feina o estudiar abans d'un examen, en suma, per prendre precaucions abans d'una acció. Per tant, cal entendre l'ansietat més com a prudència que com a angoixa.