Com sentir-se millor a la feina

Publicat el: 03/05/2019

Lee en contingut complet en Infermeravirtual.com

Respectar la mecànica corporal

Aquestes recomanacions són vàlides per a qualsevol persona, en qualsevol etapa del cicle vital —desde la infància fins a la vejez— i en diferents situacions de vida —por exemple, durant l'embaràs.

Segons els moviments que es fan en la vida quotidiana hauran de tenir-se en compte les següents precaucions: 2.1 A peu dret, 2.2 Asseguts, 2.3 En el llit, 2.4 Ajupir-se, 2.5 Rotacions del tronc, 2.6 Manipulació de càrregues.


2.1 A peu dret

Quan s'està a peu dret han de mantenir-se les espatlles a la mateixa altura i els peus lleugerament separats. D'aquesta manera s'aconsegueix un millor equilibri i un manteniment més durador de la postura correcta.

Hi ha que evitar posar-se de puntetes per arribar a un lloc alt. Es recomana utilitzar un tamboret o una cadira estable per arribar a l'altura desitjada.


2.2 Asseguts

postura oficina

Per seure's en qualsevol superfície ha de mantenir-se l'esquena recta.

 2.2.1 Seure's a terra

Estar assegut a terra durant molt de temps és incòmode i és necessari canviar de posició sovint. Les posicions correctes a terra són: de genolls, a la gatzoneta i en la postura de l'indi, és a dir, amb les cames estirades i obertes cap a endavant o creuades. Recolzar-se en una paret pot ajudar a mantenir més temps la postura.

Per aixecar-se, la persona ha de posar-se a quatre potes i, amb l'ajuda de colzes i genolls, aixecar-se.

2.2.2 Seure's en una cadira i en un sofà

Ha de mantenir-se la postura del 4: els peus han de tocar a terra, els genolls han d'estar en un angle de 90è i l'esquena ha d'estar donada suport al suport del seient.

Segons l'altura de cada persona és necessària una cadira més o menys baixa o un tamboret per donar suport als peus.

2.2.3 Treballar amb l'ordinador

  • En una taula: la pantalla ha d'estar situada davant la cara, a una distància mínima de 40 cm i a l'alçada dels ulls o lleugerament per sota. El teclat ha d'estar situat de manera que les espatlles estiguin relaxats i els braços formin un angle de 90è.
  • En altres superfícies: ha d'utilitzar-se sempre algun suport o adaptador que permeti tenir la pantalla i el teclat bé situats, tal com s'especifica en el punt anterior.

2.3 En el llit

  • S'aconsella dormir de costat o boca dalt.
  • Ha d'evitar-se dormir boca avall.
  • Sempre ha d'utilitzar-se un coixí de mesura adequada per al coll perquè la columna estigui recta a nivell cervical.
  • En la posició boca dalt, és necessari col·locar un coixí sota dels genolls perquè la columna quedi recta i en contacte amb el matalàs.
  • Per sortir del llit hi ha que posar-se de costat i mentre es baixen les cames del llit ha d'incorporar-se el tronc amb l'ajuda del braç fins a quedar-se assegut al llit.

2.4 Ajupir-se

Hi ha dues formes d'ajupir-se correctament:

  • Doblegar els genolls, les dos a la vegada o doblegar un genoll mentre l'altra es recolza a terra.
  • Bascular una cama (és necessari recolzar-se en un lloc assegurança amb una mà).

2.5 Rotacions del tronc

  • Han d'evitar-se, de forma brusca o repetida, les rotacions del tronc.
  • Per manipular un objecte o parlar amb una persona és necessari situar-se de cara, tant si s'està a peu dret com assegut.

2.6 Manipulació de càrregues

Quan s'ha de transportar un objecte o quan ha de manipular-se o quan és necessari mobilitzar una persona amb falta d'autonomia, hi ha que tenir en compte sobretot les recomanacions següents:

  • Repartir el pes per poder mantenir una postura equilibrada.
  • Acostar el pes al cos per controlar-ho millor.
  • Per moure objectes, és millor empènyer-los amb els peus separats, un davant de l'altre, i aprofitar així la força del pes del cos per empènyer l'objecte cap a endavant.
  • El pes que pot carregar una persona varia segons l'edat, la constitució i l'estat físic. Així, les persones més altes, més forts i més musculades poden carregar més pes que les persones més petites i més fràgils.

A més d'aquestes recomanacions generals, ha de recordar-se la importància de:

  • Mantenir el pes corporal adequat segons l'edat, el sexe i la constitució.
  • Practicar regularment activitat física per a enfortir la musculatura.
  • Escalfar la musculatura abans de qualsevol activitat física.

Fer activitat física

esport

Les activitats tant laborals com d'oci poden implicar activitat física o sedentarisme. L'activitat física afavoreix un entrenament muscular amb augment de la força, la resistència i l'elasticitat en els músculs, a la vegada que amplia el volum de la respiració. Altre efecte important de l'activitat física sobre l'aparell cardiovascular és l'augment de la irrigació sanguínia, tant cardíaca (gots encarregats d'irrigar el propi cor) com de la majoria dels músculs, òrgans i teixits. Al mateix temps, l'activitat física contribueix al manteniment de l'elasticitat arterial, que és un dels factors facilitadors de la circulació sanguínia


Reposar i dormir correctament

Dosificar el grau d'activitat

Encara que sembla que es necessita d'activitat durant la vigília per assolir un nivell de cansament que indueixi al descans i a la relaxació, aquest grau d'activitat no ha de sobrepassar-se fins al punt que mantingui excitada a la persona i no el permeti la desconnexió física i, sobretot, mental de l'estímul. Per tant, les planificacions que afavoreixin una dosificació de l'energia i un millor afrontament emocional facilitaran la relaxació, milloraran la inducció del somni i proporcionaran un somni més reparador. 

 

Respectar els horaris de dormir

Les responsabilitats familiars i les exigències laborals i socials poden prioritzar-se sobre el dormir. En aquests casos, es posposa l'hora d'anar al llit i no es respecta l'ordre dels horaris d'estirar-se, cosa que provoca una mala qualitat del somni. Prendre consciència de la importància de dormir i respectar el rellotge biològic contribuirà a millorar la qualitat del somni, el que repercutirà en el bon rendiment físic i intel·lectual i en l'equilibri emocional. 


Controlar l'estrès

La persona pot sentir-se incapacitada per assumir els diversos reptes que presenta la vida quotidiana. En efecte, quan les demandes de l'entorn excedeixen les seves possibilitats de resposta, la persona té una sèrie de reaccions de tipus fisiològic, cognitiu, emocional i conductual, denominades respostes d'estrès. Aquestes reaccions solen ser taquicàrdies, insomni, angoixa, depressió, inadaptació social o somatización. Entre les conductes d'escapament es poden desencadenar comportaments nocius per a la salut: consum excessiu d'alcohol, tabac o altres drogues, ingesta abusiva d'aliments i fins i tot conductes agressives o violentes, com la conducció temerària, que evidentment incideixen la salut física i mental. L'aprenentatge de tècniques de relaxació, d'autocontrol i cognitives (detenció del pensament negatiu, resolució de problemes i reorganització) ajuda a avaluar les situacions de manera més realista, a disminuir l'angoixa i l'ansietat i a millorar l'autoeficàcia.  


Conèixer les pròpies capacitats

Cal dur a terme les activitats relatives al treball amb un ritme i una qualitat dins els marges desitjables, avaluar-les, persistir en la seva realització durant el temps necessari i introduir les mesures correctores que es precisin en cas d'error. Aquest ajust està en la base de la possibilitat d'acció d'aquelles persones que compten amb la capacitat necessària per a això. Per tant, és necessari fer un acomodament entre les capacitats. De fet, un dels motius generadors d'insatisfacció al món del treball és la falta de correspondència entre les capacitats necessàries per a la tasca i les aptituds de qui la duu a terme, atès que no sempre coincideixen unes i altres. Les interpretacions dels factors presents en el context on es produeix l'acció participen en el seu èxit. Els millors resultats s'obtenen quan la tasca s'ajusta a les capacitats, això és, té un nivell de dificultat que obliga a l'ús creatiu de les capacitats que es posseeixen.  


Saber afrontar el fracàs i l'èxit

El valor adaptatiu de l'èxit i del fracàs ha de veure amb la manera en què s'interpretin. És desitjable traslladar la manera en què se solen afrontar ambdós (èxit i fracàs) en el marc de l'oci a l'àmbit de l'obligació (aprenentatge, treball). En el marc de l'oci, a diferència del que passa en l'àmbit laboral, els èxits s'interpreten com progressos en el camí del desafiament més que com èxits personals i els errors, lluny de versi com fracassos personals, es consideren errades que requereixen altra forma d'acostament a la tasca. D'aquesta manera, es preserven l'autoestima i la motivació cap a la tasca. 


Plantejar-se metes possibles

Qui tenen una autoestima que no s'ajusta a la realitat tendeixen a reaccionar agressivament davant les crítiques. D'altra banda, moltes de les persones que insisteixen en considerar-se poc valuoses persegueixen amb la seva conducta obtenir el reconeixement dels altres, preparar-se per a un possible fracàs i valorar-se més positivament en relació amb altres moments de la seva vida. Sovint, les il·lusions sobre la pròpia vàlua poden ser d'ajuda a curt termini. El més adaptatiu sembla ser fixar-se il·lusions realistes que condueixin a metes possibles


L'ansietat no sempre és mala

Encara que sol associar-se als trastorns i a les disfuncions, l'ansietat també és un procés normal i adaptatiu que situa a la persona en una actitud prudent i d'esforç per fer front als obstacles. Orienta cap al futur tractant de prevenir possibles dificultats o problemes. Aquesta emoció més o menys fugaç, caracteritzada per l'activació fisiològica i la sensació de nerviosisme, afavoreix, en condicions normals, l'èxit de metes, fomenta la presa de consciència dels riscos i la posada en marxa d'estratègies per evitar-los o minimitzar-los. Així, l'ansietat pot intervenir per preparar a fons una reunió de treball o estudiar abans d'un examen, en suma, per prendre precaucions abans d'una acció. Per tant, hi ha que entendre l'ansietat més com prudència que com angoixa. 


El repte de la jubilació

jubilació

La jubilació és un dels canvis socials més importants que es produeixen en aquesta etapa. De fet, en la societat capitalista l'entrada en la vellesa la marca l'edat legalment prevista per deixar la vida laboral activa, que són els 65 anys.

La jubilació és un trencament amb la vida professional. Per a algunes persones arribar a la jubilació representa una pèrdua important, atès que a la feina han trobat moltes satisfaccions, i l'han convertit al centre de la seva vida. En canvi, altres han viscut la vida laboral com una càrrega o com una etapa que s'ha de tancar, i arriben a la jubilació feliços de poder dedicar-se per fi a les activitats que els agraden.



Perquè la jubilació sigui satisfactòria s'han de donar tres condicions: la salut, una renda adequada i l'existència d'interessos i activitats d'oci molt arrelats.

La jubilació no hauria de ser res més que la transició entre tenir un treball i no tenir-ho. En canvi, jubilar-se comporta una sèrie d'alteracions en totes les activitats quotidianes. Per això, tant si és desitjada com si no, la jubilació és un canvi per al qual val la pena preparar-se. Comporta una sèrie de canvis que formen part del procés d'adaptació a la nova situació: 

  • En l'organització de la jornada, els horaris varien i poden haver-hi moltes hores sense ocupar, atès que sovint el jubilat no sap dedicar-se a altres activitats. 
  • En les relacions socials, a les dones, encara que treballessin fora de casa, quan es jubilen sempre els queda el rol domèstic, amb totes les relacions que comporta. En canvi, els homes, que estaven molt més centrats al món laboral, tenen una pèrdua major de rols i de relacions. 
  • En les relacions familiars, els canvis de vida poden desencadenar desequilibris afectius i de rols, atès que la persona jubilada es pot estar les vint-i-quatre hores a casa, mentre que quan treballava passava la meitat o menys. 
  • En les condicions econòmiques, atès que generalment la jubilació comporta una disminució dels ingressos econòmics i es fa necessari un reajustament dels pressupostos. 
  • En les activitats d'oci, atès que la persona jubilada disposa de més temps per a les seves aficions i activitats extralaborals, si és que té. 
  • En l'àmbit emocional hi ha una certa tensió provocada per la desubicació que comporta el fet d'haver de canviar d'hàbits, quan estan molt arrelats i s'han mantingut de forma rutinària durant molts anys.