M'han diagnosticat MPOC

Publicat el: 28/10/2019

Lee en contingut complet en Infermeravirtual.com

Què és?

MPOC

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una situació en què s'obstrueixen els bronquis, es destrueixen els alvèols i, en conseqüència, el pulmó és incapaç de satisfer totalment les necessitats d'oxigen i d'eliminar el diòxid de carboni de l'organisme. A l'inici de la malaltia, aquesta incapacitat es manifesta quan la persona ha de dur a terme activitats que comporten una sobrecàrrega de treball, com ara pujar escales, i en estadis més avançats també es manifesta en situació de repòs.

La Guía española de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (GesEPOC) defineix la MPOC com una malaltia respiratòria crònica caracteritzada per una limitació crònica del flux aeri que no és totalment reversible. Aquesta limitació del flux aeri se sol manifestar en forma de dispnea —sensació de dificultat per respirar, ofec— i, normalment, és progressiva. A més, s'associa a una resposta inflamatòria anormal dels pulmons a la presència de partícules nocives i gasos, derivats principalment del fum del tabac, que, a més, poden produir altres símptomes com tos crònica, acompanyada o no d'expectoració. La MPOC es caracteritza també per aguditzacions i comorbiditats freqüents, com la cardiopatia isquèmica o la insuficiència cardíaca, que poden augmentar la gravetat de la situació de salut en algunes persones.


Què he d'evitar?

  • Factors modificables i controlables (la persona els pot suprimir o controlar, per reduir-ne els riscos)
    • Consum de tabac
    • Exposició laboral a partícules i gasos nocius
    • Exposició al fum de la llenya o del carbó
    • Tabaquisme passiu
  • Les infeccions respiratòries repetides de l'infant o de l'adult en edats primerenques (durant la joventut) i els factors socioeconòmics (hi ha més prevalença de fumadors en les classes socioeconòmiques més baixes).

Una MPOC en estadis molt avançats pot fer no recomanable un viatge per la limitació de l'activitat física. Però si la situació de salut està estabilitzada, la persona afectada pot viatjar tenint en compte algunes precaucions.

L'enrenou d'un viatge pot suposar un estrès físic i psicològic que pot empitjorar la situació de salut. És important planificar el viatge amb antelació i consultar les necessitats específiques a l'equip de salut: medicació, actuació davant una descompensació, informes mèdics, etc. A més, s'han de seguir una sèrie de recomanacions a l'hora de viatjar.

Si la persona necessita oxigen fora de la residència habitual, el pneumòleg l'ajudarà a fer els tràmits necessaris amb l'empresa de subministrament d'oxigen per aconseguir-lo. A més, la persona també haurà de posar-se en contacte amb l'empresa subministradora i amb el lloc de destí (l'hotel, l'apartament, etc.) per coordinar l'arribada i la retirada de l'aparell d' oxigen estàtic, que haurà de ser igual o semblant al que s'utilitza habitualment.

Si es necessita oxigen durant el desplaçament en automòbil, tren, autobús o vaixell, la persona podrà emportar-se el seu equip d' oxigen portàtil i tenir la precaució de posar l'aparell en posició vertical. Si el viatge és amb avió, la companyia aèria subministrarà l'oxigen; per tant, caldrà posar-se en contacte amb l'aerolínia per planificar el subministrament durant el vol.

Finalment, cal tenir en compte que no es recomana viatjar a llocs amb temperatures extremes (fredes o càlides) ni en llocs amb una altura superior als 1.500 metres sobre el nivell del mar, ja que pot augmentar la sensació de falta d'aire per la disminució de l'oxigen en sang.

Consells de salut per viatjar si es té un problema de salut crònic