Seguiment i control del virus Zika

El Protocol de vigilància epidemiològica té com a objectiu la detecció precoç dels casos per minimitzar el risc de transmissió de la malaltia. Inclou la definició de cas i l'algoritme diagnòstic, amb l'acord que les mostres que siguin positives en l'àmbit autonòmic s'enviïn per a la seva confirmació al Centre Nacional de Microbiologia. Així mateix, s'ha acordat que es notificaran de manera individualitzada els casos confirmats al Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE) a través de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica.

Si se'n detecta un cas autòcton, la comunitat autònoma ho notificarà de manera urgent al Centre de Control d'Alertes i Emergències del Ministeri (CCAES) i la CNE. El CCAES valorarà, juntament amb les comunitats afectades, les mesures que s'han de prendre i, si cal, la notificació al Sistema d'Alerta i Resposta Ràpida d'Unió Europea i a l'OMS, d'acord amb el Reglament Sanitari Internacional (2005).

Per dur a terme la detecció precoç, es difondran els protocols de vigilància en els centres d'atenció primària i els hospitals, es difondran els algoritmes i les guies de maneig de casos als professionals sanitaris i se'ls informarà sobre els casos importats a la seva àrea.

En relació amb el Pla nacional de preparació i resposta, el Ministeri i les comunitats disposen de la col·laboració d'experts proposats per les mateixes comunitats autònomes, de societats científiques (Semfyc, SEMG, Semergen, Semts, Seimc), experts en vigilància i control entomològic, en sanitat ambiental, en seguretat transfusional i en repel·lents i insecticides. Entre els seus objectius, destaquen els següents:

• La millora dels sistemes de vigilància epidemiològica.
• L'elaboració d'un programa que tingui en compte la gestió integral del vector en la fase de diagnòstic, la gestió i l'avaluació per minimitzar el risc.
• El suport a l'elaboració de plans autonòmics i locals de resposta.
• El reforç de la comunicació a la població.

L'objectiu és estandarditzar les recomanacions i el tractament a les dones embarassades amb sospita o diagnòstic confirmat del virus. El protocol ha estat aprovat per la Comissió de Salut Pública.

​En el document es posa de manifest, en primer lloc, que no existeix evidència que suggereixi que les gestants siguin una població més susceptible d'adquirir la infecció del virus zika, o que aquest es manifesti amb més virulència durant la gestació. Tanmateix, les embarassades i les dones amb intenció de quedar-se embarassades constitueixen el principal grup de risc en relació amb aquest virus, atès l'increment observat de casos de microcefàlia i altres malformacions en nounats de dones que han estat infectades, que suggereix una possible associació que està sent investigada.

Per a les dones gestants que presentin simptomatologia compatible amb el virus del Zika després d'haver visitat zones amb transmissió, el protocol estableix que se'ls prendran mostres d'orina i de sang per descartar la presència del virus del Zika mitjançant PCR o serologia i neutralització d'anticossos. A més, en els pacients amb símptomes procedents de zones endèmiques per a Dengue o Chikungunya, s'hauria de descartar també la infecció per aquests virus.

De la mateixa manera, la presència de troballes ecogràfiques de microcefàlia i/o calcificacions intracranials en el fetus d'una dona amb antecedent d'haver estat en una zona amb transmissió indica també la necessitat de fer estudis per descartar el virus. En el cas de gestants asimptomàtiques procedents de zones amb transmissió, i en absència d'aquestes malformacions, no estaria indicat descartar la presència d'infecció.

En el cas de les embarassades amb dades de laboratori que confirmin la presència del virus del Zika, es faran ecografies seriades per controlar el creixement i, sobretot, la morfologia fetal cada dos setmanes, i serà imprescindible el concurs d'obstetres avançats en el diagnòstic ecogràfic prenatal i en la sospita diagnòstica d'infecció fetal.

Davant un nounat amb evidència d'infecció materna del virus del Zika, el protocol recomana dur a terme la serologia i la neutralització en sang de cordó, examen histopatològic de la placenta i cordó umbilical i PCR del virus en teixit placentari congelat i cordó umbilical.

Finalment, en el protocol es mantenen les recomanacions per a aquest grup de dones perquè posposin viatjar a àrees amb transmissió del virus del Zika si no són essencials. En cas que no sigui possible, han d'extremar les mesures de precaució per evitar picades de mosquits utilitzant els repel·lents indicats, robes que cobreixin la pell i mosquiteres.​

El virus del Zika és un virus emergent transmès per mosquits que es va identificar per primera vegada a Uganda, el 1947 en macacos de l'Índia a través d'una xarxa de monitoratge de la febre groga selvàtica. Posteriorment, el 1952, es va identificar en l'ésser humà a Uganda i la República Unida de Tanzània. S'han registrat brots de malaltia per aquest virus a Àfrica, Amèrica, Àsia i el Pacífic.

• Gènere: Flavivirus
• Vector: mosquits Aedes primer l'Africanus, actualment l'Aegypti (que habitualment piquen al matí i al capvespre/vesprejar).
• Reservori: desconegut

El mosquit tigre (Aedes Albopictus) és el vector capaç de transmetre el virus a Espanya. Avui dia està present en localitats de tota la costa mediterrània. Per tant, les activitats fonamentals de prevenció i control passen per controlar les poblacions d'aquest insecte i adoptar mesures que n'evitin el contacte amb persones infectades.

El Ministeri i les comunitats autònomes han acordat l'elaboració d'un programa que tingui en compte la gestió integral del vector en la seva fase de diagnòstic (incloent-hi els condicionants ambientals que propicien l'existència del vector), la gestió i l'avaluació per minimitzar-ne el risc.

En la reunió s'ha establert la creació d'un Comitè Nacional per al seguiment del Pla, amb la participació dels ministeris de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, experts en entomologia i diversos representants de les comunitats autònomes.

En l'àmbit autonòmic, aquesta coordinació es durà a terme mitjançant un Comitè de Control i Seguiment de malalties transmeses per vectors.

El període d'incubació (temps transcorregut entre l'exposició i l'aparició dels símptomes) de la malaltia pel virus del Zika no està clar, però probablement sigui de pocs dies. Els símptomes són lleus i consisteixen en febre, erupcions maculopapulars, conjuntivitis, miàlgies, artràlgies, malestar i cefalees; solen durar entre 2 i 7 dies.

Durant els grans brots que s'han produït a la Polinèsia francesa el 2013 i el Brasil el 2015, les autoritats sanitàries nacionals van notificar potencials complicacions neurològiques (Sindr. Guillen Barré) i autoimmunes de la malaltia pel virus del Zika. Recentment, al Brasil, les autoritats sanitàries locals han observat un augment de les infeccions per aquest virus en la població general, així com un augment dels nounats amb microcefàlia al nord-est del país. No obstant això, encara no se n'ha pogut establir un nexe clar.

El diagnòstic és per la simptomatologia presentada. En el moment actual no es disposa de tests serològics per diagnosticar-ho encara que es podria utilitzar la PCR per aïllar-ho en sang.

Els mosquits i els seus llocs de cria suposen un important factor de risc d'infecció pel virus del Zika. La prevenció i el control depenen de la reducció del nombre de mosquits a través de la reducció de les seves fonts (eliminació i modificació dels llocs de cria) i de la disminució dels contactes entre els mosquits i les persones.

Per a això es poden utilitzar repel·lents d'insectes, robes (preferentment de colors clars) que cobreixin el cos tant com sigui possible, barreres físiques com mosquiteres o el tancament de portes i finestres, i mosquiteres de llit.

També és important buidar, netejar o cobrir els estris que puguin acumular aigua, com cubs, testos o pneumàtics, eliminant així llocs de cria de mosquits.

Cal prestar especial atenció i ajuda als qui no es poden protegir adequadament per si sols, com els nens, els malalts o els avis.

Durant els brots, les autoritats sanitàries poden recomanar la fumigació amb insecticides. Els insecticides recomanats pel Pla OMS d'Avaluació de Plaguicides també es poden utilitzar com a larvicides per tractar recipients d'aigua relativament grans.

Els viatgers han d'adoptar les precaucions bàsiques descrites anteriorment per protegir-se de les picades de mosquits.

L'OMS va recordar que les dones embarassades que tinguin planejat visitar les zones afectades hauran de consultar al seu metge abans de viatjar i a la seva tornada, i va aconsellar a la població llatinoamericana que utilitzi mesures de protecció contra el mosquit, com repel·lents o mosquiteres.

La malaltia pel virus del Zika sol ser relativament lleu i no necessita tractament específic. Els pacients han d'estar en repòs, beure líquids suficients i prendre analgèsics comuns per al dolor. Si els símptomes empitjoren han de consultar al metge. Avui dia no hi ha vacunes.

L'1 de febrer del 2016 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el virus del Zika com una emergència sanitària global, com a conseqüència de que la infecció s'ha relacionat amb malalties neurològiques en nens nounats, per bé que la relació directa entre el virus del Zika i la microcefàlia no ha estat provada científicament.

L'OMS, en col·laboració amb experts i altres organismes de salut segueixen treballant per elaborar les recomanacions d'atenció clínica i seguiment de les persones infectades per aquest virus, per aquest motiu és recomanable visitar les següents pàgines web per ampliar la informació.

Organització Mundial de la Salut (OMS)

Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i igualtat

Centres de control i prevenció de malalties als EUA