Protecció solar i hidratació

Protegir-se de la radiació solar

La protecció del sol amb roba i productes específics, així com evitar l'exposició solar excessiva, ajuden a prevenir el càncer de pell. Les persones que tinguin tendència a cremar-se al sol han de prendre mesures actives, com l'ús de cremes solars amb factor de protecció alt. 

L'excés de calor causa una pèrdua de líquids i sals minerals que poden portar a la deshidratació; si no s'actua amb rapidesa, pot arribar a ser un problema greu.
Els símptomes són: febre molt alta, maldecap intens, nàusees, somnolència, convulsions i fins i tot pèrdua de coneixement.

Què cal fer per prevenir un cop de calor 

• Evitar l'activitat física intensa en les hores de més calor del dia. 
• Beure líquids abundants (aigua o sucs de fruites) encara que no es tingui set. 
• Evitar menjars copiosos i molt calents. 
• Protegir el cap del nen i aplicar crema solar. 
• Utilitzar roba lleugera, àmplia i de colors clars. 
• Si malgrat aquestes mesures es té molta calor, mullar la cara i el pèl i fins i tot la roba.

Què cal fer davant un cop de calor 

• Traslladar a la víctima a un lloc fresc i estirar-ho amb les cames elevades. 
• Donar-li aigua i mullar-li la cara amb una tovallola humida. 
• Pot utilitzar-se un ventilador per refrescar-li amb major rapidesa. 
• En cas de febre, administrar antitèrmics i seguir les pautes higièniques i farmacològiques recomanades.
• Traslladar-ho a un centre sanitari.

 Quina quantitat d'aigua necessito? 

Les necessitats diàries d'aigua d'una persona adulta sana són aproximadament de 2,5 litres i són cobertes per l'aigua que es beu i per la qual contenen els aliments.

La ingesta d'aigua ha d'incrementar-se en casos d'embaràs, lactància o altres situacions de pèrdues elevades d'aigua, com l'exercici físic intens, els vòmits, les diarrees, la febre o l'ambient amb altes temperatures.  

 Funcions de l'aigua 

 Tots els sistemes de l'organisme depenen de la presència d'aigua. Compleix les següents funcions:

• És el mitjà de transport de substàncies de deixalla de l'organisme (orina i suor). 
• Intervé en el manteniment de la temperatura corporal. 
• Manté la pressió osmòtica (pressió mínima necessària per impedir el pas de les molècules del dissolvent pur cap a una dissolució a través d'una membrana semipermeable) dels líquids extracel·lulars i intracel·lulars, essencials per a l'equilibri del mitjà intern. 
• Serveix de lubricant; per exemple, per a les articulacions dels ossos (líquid sinovial). 
• És el mitjà on tenen lloc totes les reaccions metabòliques. 
• Actua com a material de construcció per al creixement i la reparació dels teixits (element estructural). 
• Dona volum al contingut intestinal i ajuda a la seva eliminació. 

 Deshidratació 

Es produeix quan la pèrdua de líquids és superior a la seva aportació. Algunes situacions que augmenten la pèrdua de líquids són la febre, la dispnea, els vòmits, les diarrees, els diürètics, etc. Quan es perd més líquid del normal, apareix la sensació de set, però si es beuen líquids, es reposen les pèrdues addicionals i no es produeix deshidratació.

Quan he de beure aigua?

 S'ha de beure quan es tingui set. Hi ha una falsa creença que una ingesta abundant d'aigua contribueix a augmentar l'eliminació renal de productes de deixalla i a millorar la funció del ronyó. Tanmateix, només s'ha demostrat que la ingesta elevada de líquid disminueix el risc de la formació de càlculs. Al contrari, en determinats pacients amb patologia cardíaca o sota tractament amb determinats fàrmacs, com diürètics o antidepressius, aquesta mesura pot produir una dilució de les sals presents en el líquid extracel·lular amb efectes perjudicials per a la salut.

Per tant, la recomanació d'ingesta elevada d'aigua o de líquids similars, com a sucs, s'ha de restringir a pacients amb litiasi renal o a gent gran amb alteracions cognitives, de la qual sensació de set pot estar abolida. La resta de persones han de beure quan tinguin set. 

Pel que fa al moment saludable per prendre aigua, si abans, durant o després dels menjars, no es troba cap raó nutricional que pugui argumentar alguna d'aquestes indicacions. Sembla que això és indiferent, sempre que la quantitat ingerida sigui moderada. La ingesta de mig litre d'aigua (500 cm³) abans dels menjars, sí té una explicació fisiològica, ja que pot actuar com a inhibidor de la gana, mentre duri la distensió de l'estómac. Aquesta també és l'explicació que la ingesta d'aigua s'afegeixi a molts règims dietètics, amb la finalitat de propiciar la sacietat, encara que aquest efecte és de molt curta durada.