Nàusees i vòmits, què necessito saber?

Temes: Salut | Tipus: Article
Publicat el: 25/04/2018

Lee en contingut complet en Infermeravirtual.com

1. Diferències entre nàusees i vòmits

Nàusea: És una sensació desagradable a la gola i l'estómac que sovint precedeix el vòmit. Sol acompanyar-se d'altres símptomes: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i, a vegades, disminució de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques per minut.

Arcades o esforç per vomitar: Les arcades són contraccions intenses dels músculs de la paret abdominal per tal de crear la pressió necessària per vomitar. Poden presentar-se amb el vòmit, precedir-lo o seguir-lo. 

Vòmit o emesi: És el buidatge o l'expulsió ràpida i enèrgica del contingut gàstric i, a vegades, del contingut intestinal a través de la boca.


2. Quant temps dura el vòmit?

  • Aguts: Duren menys d'una setmana.
  • Crònics persistents: Duren una setmana o més. 
  • Crònics recidivants: Duren més d'una setmana i alternen episodis emètics amb períodes asimptomàtics de 5 a 10 dies de durada.

3. Quins signes i símptomes ens avisen?

  • Pal·lidesa.
  • Sudoració.
  • Augment de la salivació.
  • Canvis del nombre de pulsacions cardíaques.
  • Canvis de les xifres de la tensió arterial.

4. Quins símptomes l'acompanyen?

Segons la causa que origina les nàusees i els vòmits: 

  • Dolor abdominal, febre i/o diarrea,
  • Maldecap, rigidesa a la nuca, petèquies al tòrax (taques vermelles, petites com la punta d'una agulla, planes i rodones sota la pell causades per una hemorràgia) i febre. 
  • Dolor toràcic, quan la causa està relacionada amb un problema cardíac.
  • Acufen (brunzit d'oïdes) i/o pèrdua d'audició. 

Segons el temps d'evolució:

  • Deshidratació: Es manifesta a través de sequedat a la boca, sensació de set, miccions poc freqüents o orina escassa i fosca, ulls enfonsats i pèrdua de l'elasticitat normal de la pell.
  • Alteracions electrolítiques: Es manifesten amb debilitat, cansament, irritabilitat, convulsions, alteració del nivell de consciència, set, rampes, etc. 
  • Desnutrició: Acompanyada de pèrdua de pes
  • Anorèxia: Pèrdua de gana. 
  • Astènia: Cansament. 
  • Erosions de l'esmalt dental i càries: Relacionades amb el contacte repetit de l'esmalt dental amb l'àcid dels vòmits.

5. Què he de fer...?

Si apareixen nàusees i vòmits:

  • Evitar beure i menjar.
  • Respirar profundament i lentament inspirant pel nas i expulsant l'aire per la boca.

 Per prevenir un nou vòmit:

  • Mantenir un ambient relaxat i tranquil, ben ventilat i sense olors desagradables.
  • Reduir o eliminar els factors personals que desencadenen o augmenten les nàusees i vòmits, com, per exemple, l'ansietat, la por, la fatiga i el dolor.
  • Evitar canvis posturals bruscos en cas de tenir vertigen.
  • Evitar estirar-se abans de dues hores després d'haver menjat.

Després d'haver vomitat:

  • Glopejar abundant aigua fresca.
  • Netejar les restes del vòmit i posar especial atenció a eliminar l'olor.
  • Estar més o menys quatre hores sense menjar ni beure i, després, prendre petits glops de líquids, preferiblement d'aigua més aviat freda, en quantitats petites.
  • Si es toleren els líquids, continuar amb aliments de fàcil digestió, en petita quantitat, 5 o 6 vegades al dia, i evitar els extrems de temperatura, és a dir, que no siguin ni molt freds ni molt calents. 
  • Mantenir períodes de repòs freqüents i intentar evitar activitats innecessàries després dels àpats.
  • Utilitzar tècniques de relaxació (com ara la relaxació muscular progressiva o la visualització d'escenes mentals agradables) i tàctiques de distracció (passatemps, lectura, sudokus, etc.) durant els períodes en què no hi hagi nàusees ni vòmits.
  • Utilitzar roba còmoda (evitar portar peces ajustades: faixa, cinturó o corbata) durant i després dels àpats.

6. Recomanacions dietètiques

  • Evitar menjar i beure mentre persisteixen les nàusees i els vòmits.
  • Esperar entre dues i quatre hores, després d'haver vomitat, per reiniciar la ingesta d'aliments. 
  • Reiniciar la ingesta d'aliments en forma de líquids:
    • Els líquids s'han de prendre en glops curts i a temperatura ambient o temperada.
    • Els líquids recomanats són: aigua, infusions, sucs no gaire àcids i brous que no siguin greixosos. 
    • Evitar les begudes alcohòliques i les carbonatades. 
    • A vegades és útil prendre els líquids 30 minuts abans del menjar, en comptes de prendre'ls durant l'àpat. 
  • Prendre la solució casolana de reposició oral que s'elabora amb els ingredients següents:   
    • 1 litre d'aigua bullent
    • el suc d'una llimona 
    • 2 cullerades soperes de sucre 
    • 1 culleradeta de bicarbonat 
    • 1/2 culleradeta de sal
    • Aquesta solució casolana està indicada per reiniciar la ingesta de líquids i ajuda a prevenir la deshidratació i la pèrdua de sals. 
  • Continuar menjant aliments de fàcil digestió de manera progressiva, si els líquids s'han tolerat. Aliments de fàcil digestió com són la carn de pollastre i gall dindi, el peix blanc i els lactis desnatats, la pasta, la patata cuita, etc. Prendre'ls en petites quantitats i freqüentment. 
  • Mastegar lentament i prendre's el temps necessari per menjar. 
  • Aprofitar els moments del dia en què la persona té més gana i es troba millor per menjar. 
  • Seguir aquestes recomanacions dietètiques quan es reprengui la ingesta d'aliments:  
    • Esmorzar-berenar: torrades o galetes amb poc greix, entrepà petit de pernil de York o gall dindi, formatge fresc, llet desnatada amb cafè descafeïnat, infusions de camamilla, etc.
    • Dinar-sopar:  
      • Primers plats: pasta, verdures al vapor, arròs bullit, cremes de verdures, consomés desgreixats i sopes. 
      • Segons plats: truites, pollastre rostit amb patates al vapor, pit de pollastre, filet de vedella, llenguado, lluç a la planxa, pernil de York, etc. 
      • Postres: fruita fresca llevat de cítrics, macedònia de fruites, compota de poma i lactis desnatats. 
  • Intentar prendre aliments frescos o freds com ara gelatina, formatge ricotta o mató, iogurt, sorbets, sandvitxos freds, amanides de pasta o de patates, si no venen de gust els menjars calents.
  • Cuinar preferentment al vapor. La carn i el peix, a la planxa. 
  • Evitar fregits, arrebossats i salses, així com aliments grassos, molt especiats o que produeixin gasos, com ara bròcoli, coliflor, cogombre, pebrot verd o llegums secs. 
  • Controlar el pes corporal, ja que pot variar si els vòmits són persistents. 

7. Signes d'alerta

  • Controlar la deshidratació, s'ha de vigilar estretament l'aparició de signes indicadors d'aquesta (boca seca, sensació de set, orina escassa i fosca i sequedat de la pell). 
  • Si els vòmits són persistents, vigilar el pes corporal, el cansament, els formiguejos a les cames, la sensació de set, la cefalea, etc. i aplicar totes les mesures que permetin un millor control de la situació de salut
  • Consultar amb el professional de la salut si els vòmits:  
    • Són molt abundants, repetitius i prolongats en el temps. 
    • Contenen bilis, sang i/o restes d'excrements
    • Van acompanyats d'altres símptomes, maldecap, febre, rigidesa de nuca, dolor del tòrax, acúfens, etc.   
  • Prendre la medicació indicada per l'equip de salut, per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i evitar prendre medicació per compte propi (automedicar-se). 

8. Aclariments

  • Les nàusees i els vòmits no sempre són sinònim de malaltia. Pot tractar-se d'un procés passatger que no compromet la salut de la persona. 
  • No és saludable menjar ràpid i sense mastegar.
  • No és aconsellable fer un dinar copiós o molt abundant.
  • S'ha d'esperar el temps aconsellat (entre 2 i 4 hores) després d'haver vomitat per començar a beure i menjar.
  • És convenient reiniciar la ingesta després dels vòmits en forma d'aliments líquids de fàcil digestió com l'aigua o la camamilla.
  • No és convenient ajeure's immediatament després de menjar. Afavoreix l'aparició de reflux del contingut de l'estómac a la boca. 
  • No és recomanable fer exercici físic immediatament després de menjar.
  • No s'ha d'induir el vòmit després de la ingesta.
  • No és recomanable automedicar-se.