Què és la hipoglucèmia

Publicat el: 03/05/2019

Lee en contingut complet en Infermeravirtual.com

Hipoglucèmia

La hipoglucèmia és el problema de salut agut més freqüent que es presenta en les persones amb diabetis. Hipoglucèmia significa nivell baix de glucosa a la sang. En general, es diu que hi ha una hipoglucèmia quan els valors estan entre 50-60 mg/dl.


Com es manifesta

La hipoglucèmia acostuma a manifestar-se de manera sobtada amb tremolors, irritabilitat, pal·lidesa, suor, palpitacions i fam. Els símptomes de la hipoglucèmia poden variar segons les persones, però sempre són els mateixos a cadascuna d'elles. De fet, són senyals d'alarma que envia el cervell quan no pot captar la glucosa suficient per funcionar.

La reacció ràpida o immediata davant els signes d'alarma pot evitar l'aparició progressiva de complicacions greus. Sovint, són els que conviuen amb la persona amb diabetis els que detecten aquests signes d'alarma. Aquestes manifestacions són:

  • canvis de comportament, 
  • dificultat per parlar o per coordinar moviments,
  • pèrdua progressiva de la capacitat de resposta, 
  • convulsions i pèrdua absoluta de la consciència (coma hipoglucèmic).

    Si el descens de la glucosa és gradual, les manifestacions d'hipoglucèmia s'agreugen progressivament i la persona és capaç de resoldre la situació. En canvi, si el descens és brusc, pot produir-se una pèrdua sobtada de la consciència i arribar a una coma hipoglucèmica en pocs moments. Per això és important que l'entorn habitual sàpiga què cal fer en aquestes situacions o bé portar una identificació que pugui ajudar a actuar ràpidament en cas d'emergència. 

Causes

  • Haver administrat una dosi excessiva d'insulina o d' hipoglucemiants per un error en la dosificació o per una confusió del tipus d'insulina (injectar insulina ràpida en comptes d'intermèdia, per exemple). 
  • No haver consumit les racions de carbohidrats recomanades per a cada menjar. 
  • Haver endarrerit l'horari dels menjars amb relació a les dosis d'insulina. 
  • Haver fet una activitat física no programada sense haver augmentat les racions d'hidrats de carboni o sense haver reduït les dosis d'insulina o de fàrmacs.

Com es resol

  • S'ha de deixar l'activitat que s'estigui fent. 
  • Si és possible, s'ha de determinar el nivell de glucosa a la sang, per certificar que es tracta d'una hipoglucèmia. 
  • Si porta bomba d'infusió contínua d'insulina, s'ha de parar la bomba.
  • Cal prendre 1,5-2 racions d'hidrats de carboni d'absorció ràpida (15-20 g), preferiblement en forma líquida i sense greixos, ja que l'absorció serà més ràpida i la hipoglucèmia es resoldrà abans; per exemple:  
    • un got de suc de fruita (natural o envasat) 200 ml
    • un got de qualsevol beguda refrescant que no sigui light o zero 200 ml 
    • un got de llet descremada 200 ml amb 1 sobre de sucre de cafeteria
    • 2 sobres de sucre de cafeteria o 2 cullerades de sucre o 3 terrossos de sucre
    • 1-2 cullerades soperes de mel 
    • 3-4 comprimits de glucosa pura
  • Si en deu o quinze minuts la situació no millora, s'ha de repetir la presa anterior. 
  • Quan comenci la millora, ha d'ingerir aliments amb hidrats de carboni d'absorció lenta 1-2 racions (10-20 g), com 20-30 g de pa, dues o tres galetes maria, dos iogurts o un got de llet sencera sense sucre, sempre que la hipoglucèmia es produeixi entre menjades. Si es produeix una estona abans d'una menjada, es recomana avançar-la, començar per la fruita (ja que conté un hidrat de carboni d'absorció ràpida) i ingerir un aliment que contingui un sucre d'absorció lenta (pa, arròs, pasta, patata o llegums).
  • Si la hipoglucèmia s'accentua, ja sigui per no haver pres les mesures comentades o bé perquè apareix de manera brusca, i la persona amb diabetis presenta signes d'obnubilació, desorientació, pèrdua progressiva del reflex de deglució (no pot empassar) o pèrdua de consciència, la persona més propera ha d'actuar per resoldre la hipoglucèmia:  
    • Si és possible, s'ha de determinar el nivell de glucosa a la sang, per certificar que es tracta d'una hipoglucèmia
    • No ha de forçar mai la ingesta de líquids per la boca, ja que pot ennuegar-se i ofegar-se. 
    • Ha d'injectar ràpidament un kit de glucagón d'1 mg de (que consta d'un vial més una xeringa) per via intramuscular o subcutània. Les persones amb diabetis, en especial aquelles que s'injecten insulina, han de tenir sempre una ampolla de glucagó a l'abast, i les persones que les envolten (a casa, a la feina, a l'escola…) han de saber com administrar-lo. L'administració de glucagó és necessària per a les persones amb diabetis que estiguin inconscients. Davant el dubte, cal actuar com si es tractés d'una hipoglucèmia. 
    • Si al cap de deu minuts la persona no ha recuperat el coneixement o segueix desorientada, pot repetir-se la injecció i avisar al servei d'urgències, ja que segurament es tracta d'una hipoglucèmia severa i cal fer una valoració mèdica de la persona. 
    • Una vegada recuperada la consciència, s'ha de resoldre la hipoglucèmia amb hidrats de carboni d'absorció lenta 1-2 racions (10-20 g) que corresponen a: 20-30 g de pa, dues o tres galetes maria, dos iogurts o un got de llet sencera sense sucre. 

Què és el glucagó?

El glucagó, com la insulina, és una hormona que es produeix al pàncrees. La seva funció principal és augmentar els nivells de glucosa a la sang fent servir els dipòsits de glucosa que hi ha al fetge (glicogen).

Com s'administra:

Pot fer-ho qualsevol persona, encara que no sigui professional de la salut. El glucagón es presenta en un estoig amb una xeringa precarregada i una ampolleta amb pols de glucagón. Es conserva a la nevera, encara que pot romandre'n fora, a temperatura ambient, fins a quatre setmanes.

La manera d'administrar-lo és molt senzilla: cal introduir l'aigua de la xeringa a l'ampolleta de la pols de glucagó, agitar-lo suaument, extreure'n el contingut i injectar-lo tot. 


La injecció acostuma a fer-se per via subcutània (com la insulina), però també pot fer-se per via intramuscular (com les injeccions habituals) als braços, a l'abdomen, a les cames o als glutis (a la zona que, en aquell moment, sigui més accessible). No cal tenir por, ja que pot administrar-se per qualsevol via sense risc per a la persona. Tampoc no cal vacil·lar a l'hora administrar el glucagó per por que la persona amb diabetis no tingui una baixada dels nivells de sucre a la sang, sinó una altra cosa. El glucagó ha d'administrar-se a les persones amb diabetis que estiguin inconscients. Davant el dubte, cal actuar com si es tractés d'una hipoglucèmia. 


Com prevenir la hipoglucèmia

  • Dosificar correctament la insulina i verificar-ne el tipus abans d'administrar-la. 
  • Complir els horaris de les menjades. 
  • Procurar que les racions d'hidrats de carboni siguin les recomanades per a cada menjada. 
  • Modificar les racions de carbohidrats i la insulina en relació amb l'activitat física. 

Situacions especials

  • Conducció de vehicles. Les persones amb diabetis que condueixen habitualment o que es dediquen al transport i condueixen camions, autobusos o autocars han de prendre una sèrie de precaucions:  
    • Portar sucre damunt i, si és possible, alguna cosa de menjar. Mai no se sap a quina hora s'arribarà a destí i cal estar preparat per poder improvisar un dinar (amb galetes, fruita, torrades...). 
    • Comprovar la glucèmia abans de començar el viatge. 
    • Si el viatge és llarg, cal descansar cada dues o tres hores i prendre un refrigeri, si és necessari. 
  • Hipoglucèmies nocturnes. Si la persona amb diabetis es desperta amb maldecap o suor, pot ser que hagi patit una hipoglucèmia durant la nit. El millor és determinar els nivells de glucosa abans d'anar a dormir: si la xifra és menor a 140 mg/dl, cal menjar una mica. 
  • Hipoglucèmies de repetició. Si es pateixen hipoglucèmies sovint i, sobretot, si es repeteixen sempre a les mateixes hores, és important posar-se en contacte amb l'equip de salut perquè aconselli sobre els canvis que calen.