Reial Decret llei 9/2020
De 27 de març, pel qual s'adopten mesures complementàries, en l'àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats de la COVID-19

S'entendran com a serveis essencials independentment de seu o el règim de gestió, els centres, serveis i establiments sanitaris, que determini el Ministeri de Sanitat, així com els centres socials de majors, persones dependents o persones amb discapacitat. Els quals hauran de mantenir la seva activitat, podent únicament procedir a reduir o suspendre la mateixa parcialment en els termes en què així el permetin les autoritats competents. L'incompliment o la resistència a les ordres de les autoritats competents en nom al compliment del que es preveu en aquest article serà sancionat

La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s'emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada que preveuen els articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, no es poden entendre justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament.

El procediment de reconeixement de la prestació contributiva per desocupació, per a totes les persones afectades per procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada basats en les causes previstes en els articles 22 i 23 del Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març, s'iniciarà mitjançant una sol·licitud col·lectiva presentada per l'empresa davant l'entitat gestora de les prestacions per desocupació, actuant en representació d'aquelles.

A més de la sol·licitud col·lectiva, s'inclourà informació, de manera individualitzada per cadascun dels centres de treball afectats.

La suspensió dels contractes temporals, inclosos els formatius, de relleu i interinitat, per les causes previstes en els articles 22 i 23 del Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març, suposarà la interrupció del còmput, tant de la durada d'aquests contractes, com dels períodes de referència equivalents al període suspès pel que fa a les persones treballadores afectades per aquestes suspensions.

1. La durada dels expedients de regulació d'ocupació no podrà allargar-se més enllà del període en què es mantingui la situació extraordinària derivada de la COVID-19. La seva durada màxima serà la de la durada de l'estat d'alarma i les seves possibles pròrrogues.
2. Aquesta limitació és aplicable tant als expedients respecte dels quals s'emeti una resolució expressa com als que es resolguin per silenci administratiu, independentment del contingut de la sol·licitud empresarial concreta.

1. D'acord amb el que s'estableix en el text refós de la LLISOS, les sol·licituds presentades per l'empresa que continguessin falsedats o incorreccions en les dades facilitades donaran lloc a les sancions corresponents. Se sancionarà igualment la conducta de l'empresa consistent a sol·licitar mesures, amb relació al treball que no resultessin necessàries o no tinguessin connexió suficient amb la causa que les origina, sempre que donin lloc a la generació o percepció de prestacions indegudes.
2. El reconeixement indegut de prestacions a la persona treballadora per causa no imputable a la mateixa, com a conseqüència d'algun dels incompliments anteriors, donarà lloc a la revisió d'ofici de l'acte de reconeixement. En tals supòsits l'empresa haurà d'ingressar a l'entitat gestora les quantitats percebudes per la persona treballadora, deduint-les dels salaris deixats de percebre que haguessin correspost, amb el límit de la suma de tals salaris.

1.  La data d'efectes de la situació legal de desocupació en els supòsits de força major serà la data del fet causant de la mateixa.
2.  Quan la suspensió del contracte o reducció de jornada sigui deguda a la causa prevista en l'article 23 del Reial Decret llei 8/2020, la data d'efectes de la situació legal de desocupació haurà de ser, en qualsevol cas, coincident o posterior a la data en què l'empresa comuniqui a l'autoritat laboral la decisió adoptada.
3.  La causa i data d'efectes de la situació legal de desocupació hauran de figuressin el certificat d'empresa, que es considerarà document vàlid per a la seva acreditació.

Quan l'entitat gestora apreciés indicis de frau per a l'obtenció de les prestacions per desocupació, el comunicarà a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS). 

La ITSS, en col·laboració amb l'Agència Estatal d'Administració Tributària i les forces i cossos de seguretat de l’Estat, inclourà, entre els seus plans d'actuació, la comprovació de l'existència de les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d'expedients temporals de regulació de treball basats en les causes dels articles 22 i 23 del Reial Decret llei 8/2020, de 17 de març.

«Disposició transitòria primera. Limitació a l'aplicació als expedients de regulació d'ocupació.

2. Les mesures extraordinàries en matèria de cotitzacions i protecció per desocupació previstes en els articles 24 i 25 (abans també es feia referència al 26 i 27) seran aplicables als afectats pels procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada comunicats, autoritzats o iniciats, amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei, sempre que derivin directament del covinya-19.»

«Article 16. Contractació.

1. L'adopció de qualsevol tipus de mesura directa o indirecta per part de les entitats del sector públic per fer front a la COVID-19 justificarà la necessitat d'actuar de manera immediata, de manera que és aplicable l'article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.2. D'acord amb la previsió establerta en el paràgraf anterior, a tots els contractes que hagin de celebrar-se per les entitats del sector públic per atendre les necessitats derivades de la protecció de les persones i altres mesures adoptades pel Consell de Ministres per fer front a la COVID-19, els resultarà d'aplicació la tramitació d'emergència. En aquests casos, si és necessari efectuar abonaments a compte per actuacions preparatòries que hagi de fer el contractista, no és aplicable el que disposa respecte a les garanties la Llei 9/2017, i és l'òrgan de contractació qui ha de determinar aquesta circumstància en funció de la naturalesa de la prestació a contractar i la possibilitat de satisfer la necessitat per altres vies. De la justificació de la decisió adoptada haurà de deixar-se constància en l'expedient

3. El lliurament dels fons necessaris per fer front a les despeses que generi l'adopció de mesures per a la protecció de la salut de les persones davant la COVID-19 podrà fer-se a justificar.

4. Quan la contractació per a l'atenció d'aquestes necessitats hagi de produir-se a l'exterior, perquè els contractes es formalitzin o executin totalment o parcialment a l'estranger, la formalització dels contractes correspondrà al Cap de la Missió o Representació Permanent, amb subjecció a les condicions lliurement pactades per l'Administració amb el contractista estranger, quan la intervenció d'aquest sigui absolutament indispensable per a l'execució del contracte, per requerir-ho així l'atenció de les necessitats derivades de la protecció de les persones i altres mesures adoptades pel Consell de Ministres per fer front a la COVID-19, i així s'acrediti en l'expedient. No obstant això, aquesta competència la pot advocar el titular del departament ministerial competent per raó de la matèria. Els contractes s'han de formalitzar per escrit i s'han de subjectar a les condicions pactades per l'Administració amb el contractista estranger.

Els lliuraments dels fons a què es refereix l'apartat tercer d'aquest article es poden fer a favor de caixers en Espanya, o bé a favor de caixers a l'exterior, i es manté la gestió financera en l'àmbit del Ministeri de Sanitat i amb càrrec al seu pressupost, sense perjudici que es pugui efectuar igualment el pagament en ferm a través del caixer de pagaments a l'exterior. No obstant això, la persona titular del Ministeri de Sanitat podrà delegar aquesta competència de gestió financera en òrgans o entitats, siguin o no dependents.

Quan sigui imprescindible d'acord amb la situació del mercat i el trànsit comercial de l'Estat en què la contractació es porti a terme, es pot fer la totalitat o part dels pagaments amb anterioritat a la realització de la prestació pel contractista, en la forma prevista en l'apartat 2. El risc de menyscapte que pugui derivar d'aquestes operacions ha de ser assumit pel pressupost de l'Estat.

5. S'exclou de l'obligació de facturació electrònica establerta en la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic, des de l'entrada en vigor d'aquest reial decret llei, a les factures emeses per proveïdors no nacionals radicats a l'exterior que corresponguin als expedients a què fa referència aquest article.»