Així funciona la Unitat de Rehabilitació Cardíaca de Mutua Universal
Els programes de rehabilitació cardíaca es van posar en marxa a finals dels anys seixanta per recomanació de l'Organització Mundial de la Salut. Aquests procediments mèdics tenen com a objectiu principal aconseguir un estil de vida cardiosaludable, que millori la qualitat de vida dels malalts que han patit un infart o una angina de pit, facilitant la seva reintegració social i disminuint possibles futures complicacions.
A Espanya hi ha dues societats científiques especialitzades en la rehabilitació cardíaca: la Societat Espanyola de Cardiologia i la Societat Espanyola de Medicina Física i Rehabilitació (SORECAR), la tasca de les quals és conscienciar sobre la importància d'implementar més unitats de rehabilitació cardíaca al nostre país. No obstant això, malgrat els múltiples avantatges d'aquesta tècnica, el nombre de pacients que es beneficien d'aquests programes és inferior al 5%. De fet, només 27 hospitals públics espanyols ofereixen aquesta rehabilitació avui dia.
Mutua Universal disposa des del 2015 d'una unitat de rehabilitació cardíaca (URC) al seu centre de l'avinguda Vallcarca a Barcelona. La doctora María del Mar Domínguez, metgessa rehabilitadora a Mutua Universal, i Àngels Carrera Clota, cap de l'equip d'infermeria (Àrea de Control Hospitalari de Mutua Universal a Delfos), ens expliquen com funciona la URC de la mútua.
“La rehabilitació cardíaca és un conjunt d'accions encaminades sobretot a disminuir la mortalitat després d'un infart agut de miocardi o insuficiència cardíaca i disminuir les possibilitats de re infart, que al cap d'un any són del 8 al 10 per cent. Les guies sanitàries indiquen que incloure al pacient en un programa de rehabilitació cardíaca fa que disminueixi de manera considerable la mortalitat i, a més, augmenteu la qualitat de vida del pacient, que al final és el més important”, explica la doctora. Com a resultat d'això, es va veure la necessitat d'implementar un programa de rehabilitació cardíaca. Així, el 2015, es va formar la Unitat de Rehabilitació Cardíaca de Mutua Universal, que funciona en l'Àrea de Control hospitalari de la mútua en la Clínica Delfos. L'equip està compost per un cardiòleg, un metge rehabilitador, un mèdic internista, dos fisioterapeutes i quatre infermeres, tots formats en l'Hospital del Mar de Barcelona, pioner en la implementació d'aquests programes a Espanya.
Com qualsevol procés, la rehabilitació cardíaca segueix unes pautes determinades. La infermera Àngels Carrera explica que l'engranatge es posa en marxa en el precís moment en què un pacient que ha patit un infart agut de miocardi i que, per tant, és candidat a oferir-li el programa de rehabilitació, arriba a la consulta de l'internista. El següent pas consisteix en una consulta d'infermeria en què es cursa totes les proves mèdiques necessàries per comprovar que el malalt efectivament és un bon candidat al programa. Per bé que la majoria els són, tal com explica la Doctora Domínguez, “hi ha contradiccions absolutes per a no poder accedir al programa com són en cas que el pacient pateixi una estenosi d'aorta severa (no hi ha sortida de la sang des del cor) o que tingui un aneurisma dissecant d'aorta”. En aquesta primera consulta d'infermeria l'equip comença a fer educació sanitària, enfocant-se sobretot en els hàbits saludables i marcant unes pautes clares sobre com ha del pacient fer el seu tractament. Una vegada acabada aquesta primera entrevista es torna a valorar tot amb l'internista i, si el cardiòleg dona el seu vistiplau, passa al metge rehabilitador.
La infermera Carrera ens compta que en aquest moment és quan comença el programa de rehabilitació, que dura un total de 6 setmanes i consta d'una hora d'exercicis diaris de dilluns a divendres. “El pacient sempre està monitorat i li acompanya un fisioterapeuta (que fa els mateixos exercicis que el pacient) i una infermera, que controla el monitor amb els indicadors vitals del pacient, vigila que no es maregi i que els paràmetres que s'han posat per part de la doctora no se sobrepassin. Es comença l'exercici suaument, i cada dia es va augmentant la intensitat una mica més. L'acompanyament és constant”, afirma.
Durant el programa, poden entrar en conflicte uns altres problemes de salut del pacient, com a patologies de l'aparell locomotor. “La inclusió de l'exercici físic individualitzat en els programes de rehabilitació cardíaca obliga a fer una valoració dirigida, no només des del punt de vista cardiorespiratori, sinó també de l'aparell locomotor i neurològic, ja que més del 20% de pacients amb cardiopatia presenten patologies concomitants, sobretot relacionades amb l'aparell locomotor (poliartrosi, fibromiàlgia, tendinitis, sobrecàrregues…) que poden portar al pacient a deixar de fer els exercicis prescrits - comenta la doctora Domínguez-. El metge especialista en rehabilitació ha de fer una valoració dirigida i readaptar el programa físic. És en aquesta fase en què es dissenya el tipus d'exercicis de fisioteràpia que el pacient haurà de seguir; la intensitat, la durada i la freqüència de les sessions.”
Després de tres setmanes de programa, el pacient torna a la consulta per fer un seguiment de la seva activitat i ajudar-li a superar les seves pors, ja que molts malalts comencen el programa angoixats per si tornen a passar per un altre episodi semblant. “Una de les grans satisfaccions d'aquest treball és veure com els nostres pacients es van enfortint física i psicològicament”, comenten. En acabar el programa a les sis setmanes, la doctora en medicina interna torna a valorar al pacient juntament amb infermeria. En finalitzar el tractament el pacient també és visitat per la doctora de rehabilitació per valorar si s'han assolit els objectius marcats i per ampliar recomanacions sobre el canvi en l'estil de vida.
Tant la doctora Domínguez com la infermera Carrera coincideixen en la importància de donar-li als pacients una bona educació sobre com portar una vida més cardiosaludable. No és suficient amb que els malalts finalitzin el programa de rehabilitació, ja que en acabar-ho el pacient “vola només i ha de saber cuidar-se”, explica Carrera. “El fet que cada dia l'equip d'infermeria acompanya al pacient en els seus exercicis ens permet fer seguiment informal de com està seguint el tractament, de si té dubtes, si s'està tornant a hàbits poc saludables. Així continuem educant al pacient”. Un dels factors més importants a tenir en compte en aquesta educació és l'exercici, que durant la teràpia requereix almenys 20 sessions d'una hora per reduir els índexs de mortalitat (a Mutua Universal s'ofereixen 30). No obstant això, el realment important per a la millora en la qualitat de vida del pacient és l'adhesió al tractament mèdic.
També és fonamental tenir en compte la prevenció de riscos per a les malalties cardíaques. Domínguez afirma que podem disminuir molt el risc amb només adoptar algunes mesures elementals. “És bàsic que les empreses implementin plans de promoció de salut cardiovascular que s'han de basar en ajudar a millorar la dieta, fomentar l'exercici físic, o també implementar altres programes saludables com la gestió de l'estrès. Quan parlem d'exercici físic regular estem parlant d'alguna cosa tan senzill de fer com caminar ràpid durant 30 minuts diàriament. Quan parlem de controlar la dieta, ens referim a seguir la dieta mediterrània. Òbviament, ajudar a què els nostres empleats abandonin hàbits tòxics com el consum d'alcohol i tabac. A més d'això, controlar el nostre índex de massa corporal, la tensió arterial, el colesterol total i la glicemia (sucre en sang) dins els paràmetres que es consideren adequats farà que el nostre risc de patir un infart sigui més baix ”.