El dolor

L'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor (IASP per les seves sigles en anglès, International Association for the Study of Pain) el defineix com una experiència sensorial i emocional desagradable associada amb una lesió hística present o potencial, o descrita en termes d'aquesta lesió.

L'autoritat sobre el dolor la té la persona que el pateix.

Per mesurar el dolor s'han de tenir en compte dues consideracions:

• Rarament és estàtic i immutable, per la qual cosa el seu mesurament o la seva valoració es fa de manera continuada.
• La informació s'ha d'obtenir, sempre que sigui possible, de la persona que el pateix.

Mesurar el dolor significa assignar números a variables que representen la “quantitat” d'aquest segons regles determinades prèviament, és a dir, l'objectiu és determinar “quant” dolor sent la persona utilitzant per a això escales numèriques o verbals.

No "aguantar" el dolor.

Si no s'alleuja, provoca una resposta d'estrès que, quan és sostinguda en el temps, pot causar nombrosos efectes lesius en pràcticament tots els aparells i sistemes corporals.

Els medicaments més utilitzats són els analgèsics. Grup format per fàrmacs molt diversos que poden utilitzar-se sols o en combinació amb altres per tractar dolors aguts, crònics i oncològics, depenent de la intensitat i característiques del dolor.

El tractament pautat pel metge de Mutua Universal és el principal recurs disponible per a l'alleugeriment del dolor.

Encara que no substitueixen els analgèsics, les mesures no farmacològiques recomanades pels sanitaris de Mutua Universal poden reduir els components emocionals de la percepció dolorosa, reforçar la capacitat de la persona per afrontar la situació i reduir la percepció d'amenaça, cosa que proporciona una sensació de més control sobre la situació i, en definitiva, millora la qualitat de vida.