Parada cardiorespiratòria: què necessites saber?

• L'aturada cardiorespiratòria (PCR) és una situació que es produeix amb la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de l'activitat mecànica del cor i la respiració espontània.
• A conseqüència d'això es produeix un cessament brusc del transport d'oxigen a la perifèria i als òrgans vitals.
• A Europa cada any moren al voltant de 364.000 persones per un atac de cor. Mort que sovint es podria evitar si s'hagués fet la reanimació cardiopulmonar (RCP) en el moment en què s'inicia el problema.
• S'estima que el 70% dels PCR que ocorren fora de l'àmbit hospitalari succeeixen al domicili i que, de tots ells, un 60% són presenciats per testimonis (familiars, amics...)
• Per tant, és de vital importància el reconeixement d'aquesta situació i l'inici immediat de les maniobres de reanimació cardiopulmonar, atès que per cada minut que es perd, disminueixen en aproximadament un 10% les possibilitats de recuperació de la persona.

Arribar a salvar una vida suposa seguir una seqüència de passos. Passos coneguts com les anelles que formen la “cadena de la supervivència” i que són de vital importància.

Quan una persona presenti un dolor molt intens al mig del pit i que no desapareix després de 5 minuts de repòs, s'ha de sospitar d'un atac al cor. El dolor pot quedar localitzat al pit, però es pot estendre pel braç, la mandíbula o el coll.

Davant tal sospita, s'haurà de trucar immediatament al telèfon d'emergències per comentar la situació. El telèfon únic d'emergències als països de la Comunitat Europea és el 112.

Quan davant nostre tenim una persona que possiblement ha patit una aturada cardiorespiratòria, farem la reanimació cardiopulmonar (RCP). Per reconèixer la situació i obrar de la forma més adequada, seguirem una seqüència ordenada que ens facilitarà la feina.

Acostar-s'hi de manera segura

Ens acostarem a la víctima amb precaució, assegurant-nos que no hi ha cap perill ni per a nosaltres mateixos ni per a la víctima ni per a ningú que estigui a prop.

Comprovar la resposta

Sacsejarem amb atenció, trucarem i estimularem la víctima preguntant-li en veu alta: “Es troba bé?”

Si la persona no ens contesta o no reacciona davant els nostres estímuls considerarem que està inconscient.

Un dels problemes de les víctimes inconscients i que estan boca amunt és que la mateixa llengua pot bloquejar la via aèria, situació que podríem solucionar fàcilment tirant-li el cap enrere i aixecant-li el mentó. Amb aquesta tècnica evitarem que la caiguda de la llengua obstrueixi l'entrada de l'aire als pulmons. Per dur-la a terme:

• Posarem la víctima boca amunt sobre una superfície tan dura com sigui possible
• Li col·locarem una mà sobre el front i dos dits sobre el mentó a la vegada que li fem bascular el cap suaument cap enrere
• Amb aquesta senzilla tècnica, denominada maniobra front-mentó, obrirem la via aèria, fet que permet que l'aire passi als pulmons

Comprovem si respira

A la vegada que mantenim la via aèria oberta, comprovarem si respira amb normalitat. Per saber-ho, ens acostarem a la víctima i:

• Mirarem si s'aixeca el tòrax
• Escoltarem si hi ha algun soroll respiratori
• Sentirem l'alè de la respiració a la galta

Si la víctima no respon i no respira amb normalitat, llavors:

• Si estem sols:
  • Trucarem al 112 per demanar una ambulància
  • Si coneixem l'existència d'un DEA (desfibril·lador extern automàtic) molt pròxim, anirem a buscar-lo
• Si estem acompanyats:
• Li demanarem a l'altra persona que truqui al 112
• A continuació, i si coneixem l'existència d'un DEA molt pròxim, l'enviarem a buscar-lo
• La persona que faci la trucada al 112 haurà de donar totes les dades sol·licitades i esperar la confirmació de l'operadora abans de penjar el telèfon.