La pèrdua d'un ser volgut és una experiència vital molt dolorosa, difícil i personal. La situació d'aïllament en què estem ens impedeix acompanyar als nostres familiars, fer cerimònies de comiat, mostrar afecte i rebre suport. A més, això passa després d'una espera angoixant que pot haver-nos debilitat.

Volem acompanyar-vos en aquests moments tan delicats. L'expressió dels vostres sentiments és important perquè el duel no us bloquegi i impedeixi continuar amb la vostra vida.

Podem sentir emocions canviants i contradictòries, a més de doloroses:

• Dificultat per creure que la perduda és real
• Ràbia perquè les coses haurien d'haver estat d’altra manera.
• Culpa per no haver-hi-li acompanyat com m'hagués agradat.
• Dolor per no haver honrat la seva memòria amb un comiat.
• Tristesa, soledat en estar confinats.
• Por a no ser capaç afrontar la vida sense nostre ser volgut.

Totes són reaccions normals, cada persona l'experimenta a la seva manera.

Expressar el dolor ens ajuda a alliberar-ho i a deixar-ho endarrere.

• Estem aïllats, però no sols, cerca suport en el teu cercle de confiança, utilitzant la tecnologia, unes paraules d'afecte són com una carícia i mitiguen la soledat.
• Pots necessitar estar amb tu, fes-ho, però evita aïllar-te.
• Cuida el que comparteixes en xarxes socials, evita notícies falses que generen intranquil·litat i temor.
• Reserva moments del dia per desfogar el dolor. Fer exercicis d'Atenció Plena (mindfulness) cada dia, pot ajudar-te a tenir calma. 
• Mantén hàbits d'autoatenció i fa activitats, encara que el record aquest sempre present.
  
  
  
• Pot ajudar-te el fer algun ritual de comiat o acte simbòlic per senzill que sigui, per via telemàtica o en la intimitat. Facilita l'elaboració de la pèrdua.
• Recorda que aquesta situació és temporal i més endavant podràs fer l'acte de comiat que t'hagués agradat.
• Cuida't i deixa't cuidar pels altres, si el malestar persisteix o empitjora consulta amb un professional de la salut.
• Si hi ha nens en l'entorn familiar comunicar-los la notícia pot preocupar-nos. com el podem fer?
  
  - Podem explicar la veritat, els fets, utilitzant paraules simples i adequades a la seva edat; evitant detalls innecessaris o que els puguin confondre.
  
  - Transmet-los seguretat amb una actitud pròxima i en un to tranquil·litzador.
  
  - Ells també necessiten participar d'alguna manera del duel familiar i acomiadar-se d'aquesta persona (fer-li un dibuix, cantar-li una cançó, etc.)
  
  - Escolta'ls, fes-los sentir abrigats i compresos. Presta atenció a les seves preguntes ajudant-los a expressar els seus sentiments.

Podem sentir-nos tristos o culpables per no haver-hi-li acompanyat, però recorda que aquest acte de renúncia evita el contagi i protegeix als altres. Ten presentis els molts moments compartits durant tota la vida. El dolor no durarà sempre però el record i l'amor per aquesta persona, sí.