Els cinc tipus de treballador autònom

Segons recull la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), el nombre de treballadors autònoms a Espanya va assolir la xifra de 3.319.188 el 2021, amb un increment de 57.000 autònoms en relació amb l'any anterior. Aquesta dada suposa també la xifra més alta des del 2008.

Tots els professionals autònoms estan inclosos al règim especial de treballadors autònoms (RETA), però conformen un col·lectiu heterogeni amb drets, prestacions, fiscalitat i cotitzacions molt diversos. En funció d'aquestes característiques, el RETA divideix els autònoms en cinc categories: treballadors autònoms, freelance o professionals autònoms, autònoms societaris, autònoms econòmicament dependents (TRADE) o autònoms agraris.

A continuació, detallem les característiques de cadascun d'aquests col·lectius.

Treballador autònom: persones físiques que fan una feina per la qual reben una compensació econòmica, habitualment, sense estar subjectes a la direcció ni a l'organització d'un altre professional o empresa. Facturen com a persones físiques i poden contractar personal, igual que les empreses.

Es poden distingir dos grans grups de treballadors autònoms:

• Autònoms que cotitzen per activitats empresarials en l'impost d'activitats econòmiques: taxistes, transportistes, comerciants, autònoms que tinguin un negoci d'hostaleria, un taller, un centre de serveis personals (perruqueries, massatges…) o autònoms que es dediquin a la construcció i el manteniment. Moltes vegades cotitzen per mòduls (IRPF en règim d'estimació objectiva).
• Artistes i esportistes, que conformen un grup especial en l'impost d'activitats econòmiques. Inclou professionals dedicats a activitats artístiques (cinema, teatre, televisió, circ, música, etc.), esportives o taurines.

Freelance o professional autònom: professionals liberals que fan la seva activitat de manera independent o bé fan tasques per a tercers que requereixen serveis específics. Poden tenir empleats a càrrec seu o no, així com disposar d'un local comercial obert al públic. Gairebé tot el col·lectiu cotitza per l'IRPF en estimació directa simplificada. En aquest cas, també se'n distingeixen dos tipus:

• Professionals autònoms col·legiats (arquitectes, advocats, psicòlegs, metges, farmacèutics, veterinaris, economistes, enginyers, procuradors, agents comercials…). A vegades no cotitzen directament al règim d'autònoms sinó a través de les mutualitats dels seus col·legis professionals.
• Professionals autònoms que no solen estar col·legiats (programadors, dissenyadors, publicistes, traductors, formadors, taxadors, bitlletaires, agents d'assegurances, tècnics d'il·luminació, maquilladors, artesans, pintors, representants i un llarg etcètera).

Autònoms societaris: autònoms que han constituït una societat mercantil (en qualsevol de les seves formes jurídiques). Sol respondre a casos en què el negoci ha adquirit certa dimensió i té un nombre significatiu de treballadors contractats, per la qual cosa es constitueix com a societat. Els socis d'una empresa no sempre estan obligats a donar-se d'alta com a autònoms. Si es tracta d'una societat limitada, només tenen aquesta obligació els qui compleixin els supòsits següents:

• Tenir més del 50% del capital de l'empresa.
• Tenir-ne menys del 50%, però conviure amb familiars directes que també siguin socis i que la suma d'ambdues participacions superi el 50%.
• Exercir tasques de direcció i gerència, i tenir més del 25% del capital. En el cas de no assolir el 25% de les participacions, és possible afiliar-se al règim general assimilat (sense dret a atur ni al fons de garantia salarial o FOGASA).

Treballadors autònoms econòmicament dependents (TRADE): com indica el seu nom, correspon a treballadors autònoms que depenen majoritàriament d'una mateixa empresa. Per ser reconeguts com a tals, s'han de donar els supòsits següents:

• Com a mínim el 75% dels ingressos prové del mateix pagador.
• No tenir treballadors per compte d'altri, i tampoc no subcontractar part de l'activitat o tota l'activitat a tercers.
• Disposar de material i infraestructura propis.
• Ser qui defineixi com organitza la seva activitat.
• Cobrar una remuneració en funció de resultats, segons el que ha pactat amb el client.
• No disposar de local, oficina o despatx obert al públic, o ser soci d'un tercer.

Autònoms agraris: des del 2008, els autònoms que es dediquen a activitats agrícoles tenen un règim especial de cotització (sistema especial per a treballadors per compte propi agraris, BOLET). L'import de la seva cotització mensual a la Seguretat Social és una mica inferior al d'un autònom normal. Per definir-se com a autònom agrari, s'han de donar els supòsits següents:

• Ser titular d'una explotació agrària i obtenir almenys el 50% de la renda total d'aquesta explotació.
• No obtenir rendiments nets anuals de l'explotació superiors al 75% de la base màxima de cotització del règim general.
• Fer personalment les tasques agràries a la seva explotació, tot i que l'Administració permet tenir en plantilla treballadors per compte d'altri.