L'accident de treball i la persona treballadora autònoma

Als efectes de la cobertura pel sistema de la Seguretat Social, es considera accident de treball qualsevol lesió corporal que pateixi una persona amb ocasió o com a conseqüència de l'activitat professional que desenvolupa i que determini la seva inclusió en el Règim Especial de Treballadors Autònoms.
En el cas del treballador autònom, què es considera accident de treball?
A l'efecte de la cobertura pel sistema de la Seguretat Social, es considera accident de treball qualsevol lesió corporal que pateixis amb ocasió o com a conseqüència de l'activitat professional que desenvolupis i que determini la seva inclusió en el Règim Especial de Treballadors Autònoms.
Així, es consideraran accidents de treball:
- Els esdevinguts en actes de salvament i d'altres de naturalesa anàloga, quan uns i altres tinguin connexió amb el treball (ex.: un incendi al centre de treball).
- Les lesions que pateixis durant la jornada laboral i al lloc del treball, quan es provi la connexió amb el treball efectuat per compte propi (ex.: tall al dit polze, produït per una ganiveta en tasques de neteja).
- Les malalties, no incloses en el quadre de malalties professionals del Sistema de la Seguretat Social, que contreguis amb motiu de la realització del teu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució d'aquest (ex.: un infart agut de miocardi patit al lloc de treball).
- Les malalties o defectes patits amb anterioritat, que s'agreugin a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident (ex.: lleu despreniment de retina, agreujat per un sobreesforç, que comporta un despreniment total).
- Les conseqüències de l'accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat per l'accident mateix o tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou mitjà en què s'hagi situat el pacient per a la seva cura (ex.: una hèrnia discal, agreujada per una lesió derivada d'un accident, amb conseqüències més greus, del tipus tetraplegia).
El tractament d'accident de treball per al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) o per Compte Propi no coincideix exactament amb l'existent en el Règim General de la Seguretat Social. En aquest cas, no hi ha la presumpció de laboralitat, sinó que et correspon provar la connexió entre la lesió i el treball efectuat.
Què no es considera accident de treball?
En el cas de l'autònom comú, el concepte d'accident de treball és més limitat; no inclou les situacions següents:
- Els que pateixi el treballador en anar o en tornar d'un lloc diferent al de la prestació d'activitat econòmica o professional
- Els accidents de circulació, en missió, llevat de si tenen la CNAE de transport (taxi, etc.).
- Els derivats de força major estranya al treball, entesa com la que sigui de tal naturalesa que no guardi cap relació amb el treball que s'executava quan es va esdevenir l'accident. En cap cas es considera força major estranya al treball la insolació, el llamp i altres fenòmens anàlegs de la natura.
- Els derivats de dol o imprudència temerària del treballador
- Llevat que hi hagi una prova en contra, quan hagi passat fora del desenvolupament de l'activitat professional de què es tracti.
I què es considera malaltia professional?
En el cas del treball executat per compte propi, s'entén per malaltia professional la
contreta a conseqüència del treball executat en l'activitat en la qual està inclòs en el camp d'aplicació del règim especial, provocada per l'acció dels elements i substàncies i en les activitats continguts a la llista de malalties professionals.
Aquesta llista de malalties i les principals activitats capaces de produir-les es troben al Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s'aprova l'actual quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s'estableixen criteris per a la seva notificació i registre.
A tall d'exemple, podem citar malalties com les provocades per postures forçades i moviments repetitius en treballs de soldadors, fusters o cambrers, com és el cas de la síndrome del túnel carpià o les malalties oftalmològiques per exposició a radiacions ultraviolades en treballs de vidre i soldadura, o els nòduls vocals de cantants, professors i actors.