Absentisme presencial o Presentisme laboral?
En Salut Laboral, com en qualsevol altra disciplina, és important clarificar els termes, principalment quan trobem referències publicades que usen termes idèntics com és el cas del “presentisme” laboral per descriure comportaments diferents.
De la mateixa forma que va succeir amb l'acabo absentisme, del qual van sorgir tantes definicions, classificacions o sistemes de mesura com a punts de vista, interessos o objectius pretenia la investigació; des de fa anys, el fenomen del presentisme ha guanyat popularitat i ha preocupat als diferents agents socials a causa de la seva elevada repercussió en termes costos econòmics, sanitaris i socials.
Tanmateix, sembla que existeix dificultat per distingir aquest fenomen d'uns altres que es descriuen usant el mateix terme.
Encara que existeix suficient consens per usar l'ús del terme presentisme per descriure la presència en el lloc de què està malalt, o el comportament de què acudeix a treballar encara que existeix justificació perquè estigui de baixa.
La dificultat radica en confondre les conseqüències del presentisme com són: la disminució del rendiment, l'incompliment, o la pèrdua de productivitat per incapacitat o malaltia, amb un altre tipus de comportaments contraproduents a la feina, com la dilació de tasques, l'abandó de funcions, els retards o impuntualitat, del qual podent estar actiu en el seu lloc, està present però no compleix amb la seva responsabilitat. Aquest últim comportament descriu l'Absentisme Presencial, però és a què es refereix generalment la bibliografia l'usar l'acabo Presentisme. A això podríem sumar un tercer significat que descriu la tendència a estar o romandre a la feina més enllà del temps necessari per a l'acompliment efectiu i que pot conduir a què els empleats renunciïn a les seves vacances, prolonguin les seves jornades més enllà de l'horari establert, per la pressió o necessitat de conservar el seu treball en moments d'inestabilitat laboral, per exemple.
Entre aquestes tres definicions, 1) assistir al treball quan s'està malalt, 2) assistir sense treballar o rendir el necessari i/o desconnectar estant sa i 3) assistir i romandre més enllà del temps necessari; la primera descriu el Presentisme Laboral, tal com s'ha consensuat i com proposa la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball [European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions (EUROFOUND)], en referir-se a la “sensació que un ha de presentar-se al treball, fins i tot si està massa malalt, estressat o distret per ser productiu” o “la incorporació al treball encara que existeixin o subsisteixin criteris objectius per romandre de baixa".