En un viatge, què fer en cas de...

La diarrea és l'augment del nombre de deposicions amb excrements de consistència líquida. Pot aparèixer pel canvi d'alimentació, del tipus d'aigua, de clima i d'horari, o per les toxines en peixos i mol·luscos no controlats, però la causa més habitual és per la ingesta d'aliments o begudes contaminades, ja que és la via de contagi de moltes malalties infeccioses (és la manifestació clínica conseqüent a una infecció provocada per un microorganisme, com a bacteris, fongs, virus, etc.) o parasitàries (malaltia causada per paràsits). 

Les diarrees es poden manifestar amb o sense febre, i acompanyades d'unes altres alteracions com els vòmits o malestar general. Les més habituals són les trucades diarrees del viatger, que, generalment, no van acompanyades de febre i duren, aproximadament, dos o tres dies.

En el cas de diarrea, convé tenir en compte els consells següents: 

• Cal rehidratar-se amb líquids. Poden prendre's sobres de rehidratació oral (per exemple, Sueroral©) dissolts en aigua o preparar-los amb 1 litre d'aigua, 6 culleradetes de sucre, una mica de sal, una mica de bicarbonat i el suc de dos o tres llimones, i prendre's el líquid a poc a poc i de manera continuada.
• Convé utilitzar un antidiarreic, seguint la pauta recomanada i només mentre durin les diarrees. 
• En el cas de diarrees amb febre, vòmits, excrements amb sang, o de patir una diarrea més de dos o tres dies, és necessari consultar el metge o el centre sanitari.

El restrenyiment és l'augment en l'interval entre deposicions i l'augment de la consistència dels excrements. Les causes més habituals són els canvis d'alimentació, de clima i d'horari, que afavoreixen l'alteració en el ritme habitual de deposicions de la persona. 

En el cas de restrenyiment, convé tenir en compte els consells següents. 

• Han de prendre's, com a mínim, 1,5 litres de líquids al dia i, en països en què faci més calor, cal augmentar aquesta quantitat. 
• Convé menjar fruites i verdures, per l'aportació de fibres. 
• Es recomana fer massatges circulars suaus en la panxa en el sentit de les agulles del rellotge. 
• Es recomana prendre laxants, seguint les recomanacions d'un professional.

La insolació és una alteració de la regulació tèrmica del cos provocat per una exposició llarga al sol sense protecció. Les persones més sensibles a patir una insolació són la gent gran i els nens petits; els viatges amb més risc són els que es fan a zones tropicals o a zones desèrtiques, o els viatges que es fan durant l'estiu, sobretot si la persona s'exposa al sol durant les hores centrals del dia. 

Generalment, es manifesta amb maldecap, marejos, desorientació, nàusees, taquicàrdia, temperatura corporal elevada, pell calenta i envermellida i, de vegades, pèrdua del coneixement i al·lucinacions.

En el cas d'insolació, convé tenir en compte els consells següents. 

• Ha de col·locar-se la persona en un lloc amb ombra i fresc. 
• És necessari treure tota la roba a la persona i aplicar aigua freda en tot el cos i tovalloles mullades, en aigua freda, en el cap, les aixelles i els engonals, per afavorir la baixada de la temperatura corporal. 
• Han de beure's líquids (aigua o begudes isotòniques) sovint i amb petits glops; és necessari evitar els líquids molt freds.

La hipotèrmia és una alteració de la regulació tèrmica del cos que provoca un descens de la temperatura per sota dels 35 ºC, provocada per una exposició llarga a temperatures baixes sense la protecció d'abric adequada o per una llarga immersió en l'aigua. 

Generalment, es manifesta amb dificultats en el parla, tremolors, desorientació, somnolència, dificultats en la coordinació dels moviments i, de vegades, pèrdua del coneixement.

En el cas d'hipotèrmia, convé tenir en compte els següents consells.

• Ha de col·locar-se la persona en un lloc amb una temperatura temperada. 
• Ha de treure's la roba humida o mullada i cobrir a la persona amb roba d'abric o mantes calentes. 
• És necessari beure líquids calents sovint i amb petits glops. 
• Ha d'evitar-se la ingesta d'alcohol, ja que afavoreix la baixada de la temperatura corporal per l'efecte de la vasodilatació.

La febre és l'augment de la temperatura corporal. En un viatge, les causes de la febre poden ser una exposició prolongada al sol, la deshidratació, fer activitat física amb temperatures elevades o microorganismes que poden provocar una malaltia. 

En el cas de febre, convé tenir en compte els següents consells. 

• És necessari fer banys en aigua tèbia o temperada. 
• Cal aplicar tovalloles o compreses xopes d'aigua tèbia en la cara. 
• Han de beure's líquids abundants (aigua i sucs) per mantenir la hidratació. 
• Convé evitar l'excés d'abric, amb l'objectiu d'afavorir la baixada de la temperatura corporal. 
• Cal prendre algun antitèrmic per tractar la febre, com el paracetamol o l'àcid acetilsalicílic.

Aquest tipus de reaccions solen estar produïdes per la picada d'un insecte, com el mosquit, o per una mossegada d'algun tipus de formiga. Es caracteritzen per picor, inflamació, dolor, calor i envermelliment de la zona de la picada i, de vegades, per ampolles, en el cas de les picades d'alguns aràcnids. De vegades es manifesten reaccions generals més greus, com, per exemple, dificultats per respirar; en aquest cas, és important adreçar-se a un centre de salut o hospital. 

En el cas de reaccions locals per una picada o mossegada d'insecte, convé tenir en compte els següents consells. 

• Es recomana aplicar fred en la zona de la picada per reduir la inflamació i la picor. 
• Convé aplicar en la zona de la picada una solució de calamina o d'amoníac per reduir la picor. 
• No s'ha de rascar la zona de la picada, per evitar el risc de provocar una ferida.

Aquestes reaccions solen estar produïdes pel contacte amb algunes espècies marines, com, per exemple, les meduses; generalment, aquestes reaccions es manifesten amb picor, inflamació, dolor, escalfament i envermelliment de la zona. 

En el cas de reaccions locals per contacte amb espècies marines, convé tenir en compte els següents consells:

• Han de retirar-se amb pinces les restes de la medusa, l'espina o el punxo del peix que ha provocat la reacció. És important no tocar l'espècie marina amb els dits.
• Cal identificar l'espècie que ha provocat la reacció.
• Convé no fregar la zona o tocar-la amb les mans.
• En el cas de les picades de medusa, cal rentar la zona afectada amb aigua de mar, mai en aigua dolça.
• Es recomana aplicar fred en la zona afectada, per reduir la inflamació i la picor.
• En el cas de picades d'espècies amb un verí perillós, com, per exemple, el peix aranya, és necessari adreçar-se a un centre hospitalari per rebre l'antídot adequat.

La ferida és una lesió de la pell, produïda per causes molt diverses, com, per exemple, cops, caigudes, corts, mossegades, etc. 

• En el cas de ferides lleus, convé tenir en compte els següents consells. 
• És necessari rentar la ferida amb aigua i sabó, ja que són un potent desinfectant. 
• S'ha d'aplicar un antisèptic només quan se sospita que pot haver-hi una infecció, cosa que hauria de diagnosticar un professional. En qualsevol cas, si es decideix posar un, la povidona iodada seria l'últim, ja que és el més citotòxic. Abans són preferibles uns altres antisèptics, com els derivats de la polihexanida o, fins i tot, la clorhexidina o l'hexetidina. 
• Si la ferida sagna, cal fer compressió en la zona amb gases o amb roba o tovalloles netes. 
• Convé tapar la ferida amb gases o apòsits.

El paludisme o malària és una malaltia freqüent en alguns països en via de desenvolupament, de la zona tropical i subtropical de l'Àfrica, d'Àsia, de Centreamèrica i d'Amèrica del Sud; s'encomana per la picada d'un mosquit, que sol atacar del capvespre fins a la matinada.

Les persones que viatgen a zones o països endèmics (països on existeixen una malaltia endèmica) han d'aplicar les mesures corresponents per prevenir-la, ja que, si no es tracta de manera adequada, pot tenir greus conseqüències. 

Convé seguir les mesures preventives recomanades per evitar picades de mosquit, encara que s'hagi fet la prevenció farmacològica de la malària.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen, han de seguir les mesures de prevenció següents.  

• És necessari personalitzar les mesures de prevenció segons les característiques del viatge: la destinació, la durada, les condicions, l'època climàtica i les característiques de la persona. 
• Cal seguir les mesures de prevenció de les picades de mosquit per evitar el contagi de la malaltia.
• Ha d'utilitzar-se el medicament preventiu (quimioprofilaxi antipalúdica) més adequat segons les característiques del viatge i les del viatger, segons les recomanacions personalitzades per una infermera o un mèdic expert. 
• Hi ha diferents medicaments preventius i la dosi varia segons el tipus de medicament: uns s'administren amb dosis setmanals i d'altres, amb dosis diàries. Tots han de començar-se a prendre abans d'entrar en una zona de risc de paludisme o malària i han de continuar prenent-se durant l'estada i en sortir de la zona de risc de la malaltia.